UN ESTAT EN CRISI
L’Estat espanyol està en crisi i en dona símptomes cada setmana. Es podria tenir la temptació d’atribuir-ne tota la culpa a les circumstàncies del moment, la covid-19, que serveix per posar un vel a tots els escàndols, actuar a cop d’estat d’alarma i centrar el focus en una pandèmia mundial que ens assota a tots per igual. Ni tampoc em refereixo a les previsions macroeconòmiques que la Comissió Europea fa i podrien servir d’escut: atur al 19%, dèficit públic disparat al 10%, deute al 115% del PIB i un enfonsament general de l’economia del 9,4% per a aquest 2020.
Amb aquestes magnituds, n’hi hauria d’haver prou per veure que el vaixell s’enfonsa per múltiples forats. I els més greus no tenen tant a veure amb la governabilitat i la gestió de la crisi pel coronavirus sinó amb els problemes estructurals. Els que afecten la consideració de l’Estat com una democràcia exemplar.
Aquesta setmana hem conegut un nou escàndol que afecta el rei emèrit. Entre el 2008 i el 2012, va treure grans quantitats en efectiu del seu compte suís (100.000 euros cada mes de mitjana) que entraven a Barajas sense control ni declaració tributària, òbviament. I també s’ha sabut, gràcies a una investigació dels diaris The Guardian i El País, que el president del Parlament, Roger Torrent, i altres polítics catalans, com ara Ernest Maragall, Anna Gabriel i Jordi Domingo, van ser espiats a través del programa Pegasus que comercialitza l’empresa israeliana NSO. Sembla, segons les últimes investigacions, que va ser adquirit en l’etapa del ministre Jorge Fernández Díaz i l’arrencada de l’operació Catalunya, comandada per José Manuel Villarejo. En aquella etapa insígnia de “la fiscalía te lo afina”.
L’Estat fluixeja. Ho fa amb el prestigi de la institució monàrquica sota mínims. I ho fa sent l’única democràcia occidental que espia la dissidència.
És comprensible que PSOE i Podem se centrin en la gestió del dia a dia, però hi ha missatges que van arribant i convindria que es llegissin amb deteniment. El republicanisme creix i és una resposta a un Estat en fallida que ja no ve només del desafiament sobiranista català. A risc de treure conclusions precipitades, els resultats de les accions basques i gallegues exemplifiquen com es configura com alternativa al poder tradicional en les nacionalitats històriques. Bildu concentra el 27% dels vots i creix en diputats i BNG fa els millors resultats de la seva història i arreplega el 24% dels vots. Una resposta republicana a l’statuo quo que, a més a més, és independentista i esbandeix altres alternatives d’esquerres en l’òrbita de Podem.
Espanya sedueix poc. I ja no són només els catalans els qui ho diuen.
