Punts de vista
CREIENTS
Les religions no tenen representants, tenen creients. Aquesta frase de Raimon Panikaar m’ha vingut al cap quan he llegit la resposta que l’arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, ha donat a la germana de Jordi Turull sobre per què no ha visitat els presos polítics. “Els bisbes visiten les presons de la seva diòcesi”, va respondre Omella a la carta oberta que Isabel Turull va publicar ara fa uns dies, en què lamentava la falta d’implicació de l’arquebisbat amb la situació dels presos polítics. “No puc visitar els presos d’una altra diòcesi”, ha explicat Omella, que ha dit que visita regularment la presó de Barcelona. L’única que hi ha a la capital catalana és la de Wad-Ras, on hi ha tancada l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell. Fonts de l’arquebisbat, però, no han confirmat ni desmentit que el bisbe hagi anat a veure l’expresidenta del Parlament. Com a alt representant religiós, trobo que Omella fa un flac favor als seus creients, independentment de la diòcesi a què estiguin circumscrits. Amb les seves paraules i la seva actitud, que per cert és molt de l’estil del prefecte de la província romana de Judea, Ponç Pilat, Omella demostra que posa al davant una divisió administrativa, política, en aquest cas, eclesiàstica, d’un territori per rentar-se’n les mans. S’estima més deixar desemparats els creients de la religió que ell representa escudant-se en un argument tècnic que l’allunya definitivament d’aquells que li haurien de donar sentit pel càrrec que ostenta. Analitzant la seva resposta em deixa glaçat el “no puc”. Crec, monsenyor, que no és una qüestió de poder o no, sinó més aviat de voler. De voluntat. I quan no n’hi ha, de voluntat, normalment no es poden fer gaires coses, ni tan sols aquelles que per caritat cristiana us haurien de sortir per si soles. No és estrany, però. D’un temps cap aquí, el paper de l’Església és ben galdós. En tots els fronts. Perquè en la gestió de la pandèmia també ha tingut una presència més aviat de l’estil de l’Esperit Sant... Busca’l. I en el debat polític, s’ha pecat de cautela, però no els ha costat gens acceptar mentides fabricades i encobertes per l’Estat, perquè hi deuen estar en franca sintonia. Si prediquessin més amb l’exemple, no els faltarien els creients.