MADRID QUEDA LLUNY

Al Congrés dels Diputats, el català, com les altres llengües cooficials de l’Estat, està prohibit. Tampoc es poden contrarestar els discursos xenòfobs de l’extrema dreta referint-se a ells pel seu nom: feixistes. Sessió rere sessió, la presidenta Batet s’encarrega d’esborrar del diari de sessions les llengües i les veritats, però hi deixa, això sí, els discursos d’odi dels amics dels vint-i-sis milions de bales per fer neteja de mals espanyols.

Un Congrés que, a banda de quedar-nos lluny, perd el temps en debats estèrils sobre si cal reivindicar la cristiandat del Nadal o n’hi ha prou amb dir bones festes. A mi em cau la cara de vergonya de pensar que encara els paguem per parlar sobre si el nen Jesús va néixer o no el 25 de desembre. Això, en un estat teòricament laic. Imagino que, com a mi, a la gran majoria de ciutadans espanyols, els importa un rave si el govern els felicita el Nadal. En tindríem prou amb poder-lo celebrar amb dignitat. La pèrdua de temps és tal que indigna, sobretot quan constatem que el govern més progressista de la història retarda l’aprovació d’una moratòria per parar els desnonaments i els talls de subministraments bàsics en temps de pandèmia. No he vist tampoc gaire pressa a can PSOE i Podemos per aprovar cap paquet de mesures socials ni d’ajudes directes als treballadors. Es veu que són lacais del capital i de les poderoses empreses de l’Ibex-35, les que no volen perdre ni poder ni beneficis, les que rescatem quan les coses no els van bé, però que no perdonen ni un euro a cap ciutadà en risc d’exclusió social.

Tanquem un any que no oblidarem, pels morts, pels confinaments, per la crisi econòmica de la qual no sabem ni quan ni com ens en sortirem, abandonats per uns governs que no han estat a l’altura, que ens passen íntegrament la responsabilitat a nosaltres i que es neguen a redistribuir les partides pressupostàries per fer front a l’emergència social. Seria tan fàcil com decretar que es congela el pressupost de defensa el 2021, que no es comprarà armament nou, i enviar aquests milions a qui viu amb la incertesa de si podrà tirar endavant. Això seria un bon regal de Nadal per no deixar ningú enrere.