Opinió

Escala de grisos

MENYS FORTNITE I MÉS CABANES

És veritat que no tothom té un bosc a prop, però les cabanes infantils també es poden fer en un menjador

Aquests dies de confinament municipal, els avantatges de viure en un poble són evidents: poder passejar per camins solitaris al costat de rierols i gorgues, veure els tractors llaurant els camps i dibuixant la terra amb solcs simètrics, o enfilar-se a un turó des d’on una posta de sol vermellosa cobreix l’horitzó perfilat pel Montseny i les Guilleries. Són petits luxes que ajuden a suportar una mica millor el neguit de la pandèmia i totes les seves conseqüències. Inevitablement, aquestes passejades també t’acaben transportant a una infantesa embellida pel temps i la distància, més encara si descobreixes en una roureda una petita cabana de fustes a mig construir. Llavors no pots evitar pensar en la mainada que, potser ajudats per pares, o potser no, s’han dedicat a buscar amb tota la il·lusió del món les branques caigudes, el bruc sec i les restes de suro necessàries per a la seva incipient proesa arquitectònica. Te’ls imagines triant, descartant, provant i amuntegant fins a aconseguir un resultat més o menys satisfactori. Pensar que encara hi ha nens que es dediquen a fer cabanes pel bosc també cura una mica l’esperit i et fa veure que hi ha vida més enllà dels videojocs. És veritat que no tothom té un bosc a prop de casa, però les cabanes infantils també es poden fer en un menjador. De petits, els que creixíem a ciutat les fèiem amb dues cadires entre el vidre del balcó i les cortines; o amb una manta grossa que cobria completament una taula; fins i tot amb un sofà girat contra la paret, un parell de pals d’escombra i un llençol es pot construir una glamurosa tenda de campanya. Eren espais d’imaginació i seguretat: el joc simbòlic és una part indispensable del creixement. Però és clar, les cabanes requereixen llibertat d’acció i un cert enrenou, i sovint resulta més fàcil i còmode tenir la mainada enganxada a una pantalla. El més preocupant és que els nens i nenes cada cop comencen més aviat a fer servir videojocs, i això els priva d’altres activitats realment importants, com l’exercici físic i la interacció social. A més, els jocs que més agraden no solen ser els que tenen els continguts més adequats. Els últims tres anys, ha triomfat el Fortnite, que té moltes variants però que majoritàriament consisteix a lluitar i abatre enemics. Hi ha més de 365 milions de persones al món que hi juguen. En paral·lel a l’auge dels videojocs, ha arribat l’èxit dels youtubers famosos que s’enregistren jugant a aquests jocs, joves amb milions de seguidors i sous estratosfèrics. Aquests dies ha esclatat la polèmica perquè un dels més famosos, un noi murcià que es fa dir TheGrefg, ha decidit anar a viure a Andorra per pagar menys impostos. “M’encantaria donar exemple pagant els meus impostos al meu país, però he de mirar per mi”, diu. Aquests són els ídols d’una generació que està oblidant com fer cabanes.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)