CONTRA LA CORRUPCIÓ

En el preàmbul de la Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció, el 31 d’octubre del 2003, els estats constataven “la gravetat dels problemes i les amenaces que planteja la corrupció per a l’estabilitat i la seguretat de les societats, en soscavar les institucions i els valors de la democràcia, l’ètica i la justícia i en comprometre el desenvolupament sostenible i l’imperi de la llei”, a més que “l’enriquiment personal il·lícit” pot ser nociu, també, per a les economies públiques i que cal tenir ben presents “els principis de bona gestió dels assumptes i els béns públics, l’equitat, la responsabilitat i la igualtat davant la llei, així com la necessitat de salvaguardar la integritat i fomentar una cultura de rebuig de la corrupció”.

Han passat prop de vint anys, i segur que en molts països s’han fet avenços importants. Tanmateix, que la creació de l’Oficina Antifrau de Catalunya el 2008 fos una acció pionera a Europa (cinc anys després de l’aprovació de la convenció), i de quina manera li van posar pals a les rodes, indicava com de llarg seria i està sent el camí per a l’assoliment dels objectius.

Perquè combatre el frau per erradicar-lo i perquè costi molt de plantejar-se’l és obligació de tothom, sobretot si s’és responsable que es comprometi i es desintegri la dignitat de les institucions i dels recursos públics dedicats a satisfer l’interès general i no el particular. Per això, qui més s’ha d’autoexigir transparència, un zel altíssim contra la sospita de males praxis, investigació externa i independent des del minut zero, cessaments i dimissions i la personació de la institució en les causes judicials com a acusació, és qui n’és el màxim responsable polític, ja sigui l’alcalde de l’Hospitalet de Llobregat o de qualsevol altre lloc, o un diputat, conseller... I el que no es pot fer mai és permetre que qui ho denuncia sigui bandejat i combatut. Què és més important que l’obligació de fer net i evitar un ús indegut de l’encàrrec polític? Que posar mecanismes interns de prevenció, persecució i càstig que funcionin? Que l’obligació d’un bon govern i d’una bona administració? Que la transparència i el retiment de comptes? Res. I a qui miri cap a una altra banda, no li ha de sortir mai de franc.