Opinió

Escala de grisos

DIES DE MILITARS DIENT BAJANADES

La majoria no som idiotes i sabem que qui pot posar fi a la pandèmia són els científics i no els militars

En el pic de la pandèmia, ara fa un any, quan estàvem tancats a casa i no podíem fer cap altra cosa que seguir amb angoixa i por com es disparaven les xifres de contagis i de morts, uns personatges uniformats es van afegir a les rodes de premsa que el govern espanyol feia cada dia en un intent de mostrar que tenia la situació controlada. No va passar de l’intent, perquè de seguida va quedar clar que ningú estava preparat per a aquesta emergència sanitària –malgrat les advertències dels científics–, que ningú hi va saber reaccionar com calia i que tothom volia tapar els propis errors de gestió. Eren els dies en què el general Miguel Ángel Villarroya, cap de l’Estat Major de la Defensa (el JEMAD) ens volia fer creure bajanades com que els divendres no eren divendres sinó dilluns. Un intent –un altre– de convèncer els ciutadans que ells eren tan exemplars que el cap de setmana continuaven treballant. Curiós tenint en compte que precisament els indicadors de l’evolució de la crisi eren llavors un desgavell, entre altres coses perquè els dissabtes i diumenges no es recollien dades. La feina no s’aturava el cap de setmana per als sanitaris, però per a la maquinària burocràtica sí, per molt que els militars continuessin fent rodes de premsa els festius. Aquell tipus i els seus col·legues estirats plens de medalles i insígnies feien servir paraules com enemic per referir-se al virus, soldats per parlar dels ciutadans i expressions com “sense novetat al front” quan cada setmana morien milers de persones. El govern espanyol va trigar quaranta-tres dies a adonar-se que potser s’estaven passant i que la temàtica bèl·lica no era la més adequada tenint en compte que la majoria no som idiotes i sabem que qui pot posar fi a la pandèmia són els científics i no els militars, per molt de discurs castrense, patriòtic i testosterònic que ens vulguin fer empassar. Finalment, els individus uniformats van desaparèixer de les rodes de premsa de manera sobtada quan a un se li va escapar que les forces de seguretat estaven actuant “per minimitzar el clima contrari a la gestió de crisis per part del govern [espanyol]”. Van aclarir que es referien a lluitar contra les fake news, però és evident que els va trair el subconscient i van quedar retratats. Com retratat va quedar també el general Villarroya quan es va saber que ell i els seus comandaments s’havien posat la vacuna del coronavirus quan encara no els tocava. És a dir, molt valents davant les càmeres però una mica cagats davant del virus. D’elucubrar sobre els divendres i els dilluns, el JEMAD va passar dimitir del seu càrrec a correcuita. Però és clar, d’alguna manera se l’havia de compensar: li han acabat donant més condecoracions i li han buscat un nou càrrec com a conseller del Ministeri de Defensa davant l’Organització dels Estats Americans, amb residència pagada a Washington.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)