Opinió

A fons

ALEGRIA, ÉS FESTA MAJOR!

Després d’un parèntesis que ha minimitzat la nostra vida, segur que aquest estiu les festes majors prendran un altre sentit
Celebrar festes majors significa, també, desconfinar la cultura

En molts pobles del país aquest dies o, com a molt tard, en dues o tres setmanes començarà la sega. Mesos després d’haver sembrat els camps, arriba l’hora d’arreplegar la collita. La dita, com a bona guardiana del saber popular, així ho sintetitza: “No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat.” Per tant, fins que no estigui tot el cereal recol·lectat i als graners, a les cases de pagès no podran fer festa major. Perquè enguany sí, sembla que en molts pobles i vil·les aquest mes d’agost recuperaran, un altre cop, les festes majors.

Tant a Catalunya com al País Valencià i a les Balears, molts pobles celebren la seva festa local per la Mare de Déu d’Agost (Santa Maria), el dia 15. De fet, tradicionalment un dels motius de celebració era, justament, la finalització de les collites. Cada indret té els seus costums i litúrgies, cada poble reivindica les seves singularitats, però el motiu sempre és poder compartir amb la resta de conciutadans i veïns diferents esdeveniments culturals i socials.

I saber que aquest estiu, malgrat els controls d’aforament i les imprescindibles mesures de prevenció de la covid, tindrem festes majors és, també, motiu d’alegria i esperança. Perquè la cultura popular dels nostres pobles es basa en actes socials que s’han anat transmeten de generació en generació. Que recullen la memòria de la gent, el llegat oral en l’entorn familiar, la gastronomia típica d’unes dates assenyalades, les relacions veïnals i d’amistats i una manera d’entendre la vida en comunitat, de compartir, participar i implicar-se en les activitats de la vila. Perquè les festes majors, tot i els canvis, evolucions i innovacions necessàries per adaptar-se al present, sempre recullen l’esperit del temps.

De fet, un dels actes més esperats sempre és el ball, perquè si ens remetem a dècades passades era el moment en què les parelles joves festejaven. Quan l’orquestra sonava, els enamorats aprofitaven per seduir-se tot dansant al mig de la plaça. Per això, els tangos, els boleros i els pasdobles que ballaven els nostres avis segueixen animant els balls de tarda de les festes majors. Però ara, passades les dotze de la nit, les cançons acostumen a tenir altres ritmes. Tot i així, hi ha coses que no canvien, perquè segueixen sortint noves parelles de les festes majors. Joan Margall, a principis del segle passat, ja ho va deixar escrit: “Sempre és bell començar. Totes les coses haurien d’ésser començades amb festes, perquè en tot començament hi ha quelcom del gran misteri del món.” Aquella primera conversa, aquella mirada que delata i el primer petó.

Per això, pensar que aquest estiu tindrem, un altre cop, festes majors és motiu d’alegria. L’any passat va ser trist, nostàlgic i melancòlic veure les places i els carrers del pobles buits, deserts, sense canalla corrent, sense famílies enfeinades preparant els àpats, sense joves muntant envelats, sense orquestres acabant d’afinar els instruments. S’esfumaven, així, uns dies que són sempre excusa de trobada, de reunió. Hi ha qui aprofita la festa major per retornar al poble on va viure els anys d’infantesa, hi ha qui es retroba amb amistats després dels llargs mesos d’hivern, hi ha qui aprofita per estrenar un nou vestit i hi ha aquell que engalana el balcó amb la senyera. Sempre hi ha un pretext per, com canta La Trinca, “matar el pollastre i posar xampany dins del porró”.

Després d’un parèntesi que ha minimitzat la nostra vida col·lectiva, segur que allò que celebràvem any rere any de forma festiva però potser també rutinària, aquest estiu prendrà un altre sentit. Perquè poder celebrar festes majors significa, també, desconfinar la cultura. Tots sabem que les anul·lacions d’actes, concerts i activitats han estat decisions difícils que ens han anat acompanyant reiteradament el darrer any. Però l’evolució de la pandèmia esperem que ens faci deixar enrere aquesta dinàmica i que, tot i la necessitat de seguir sent extremadament prudents, reomplim els nostres pobles de certa disbauxa, molta música i belles tradicions. I celebrem la vida, perquè cada dia no és festa major, ni tots els dies són diumenge.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)