DEBAT DE DRETS I LLIBERTATS

Ara que ha fet quatre anys de l’atemptat del 17 d’agost del 2017 a la Rambla de Barcelona ve al cas recordar que aquell dia no hi va haver cap babau que volgués saltar-se els cordons policials que tancaven la zona ni que reclamés la mediació de la justícia al·legant que es vulnerava cap dret a la llibertat individual. En canvi, avui, després d’un any i mig de pandèmia, de 82.739 morts i 4.745.558 d’afectats arreu de l’Estat i de tenir el sistema sanitari sota màxima pressió i a punt del col·lapse, sí que hi ha escuralleis llepafils que discuteixen la potestat de les administracions públiques i democràtiques per aplicar mesures de protecció que avantposen l’interès col·lectiu a l’individual. Per què aquesta actitud tan diferent? Sens dubte, perquè no s’ha fet l’esforç de calcular la mitjana diària de víctimes durant aquests disset mesos de pandèmia. 162 morts i 9.305 afectats per dia són unes xifres que justifiquen completament la presa d’unes mesures tan extraordinàries com en un conflicte armat convencional.