Punts de vista
QUINA COMUNITAT INTERNACIONAL?
L’estiu és aquella època en què tot s’alenteix. Els polítics també marxen de vacances i no és fins a finals d’agost que tot es comença a moure una altra vegada. Ara, els líders ens preparen per a la tornada a l’activitat governamental i parlamentària amb entrevistes que omplen els programes estivals, com avisant d’allò que vindrà d’aquí a la tardor. En la nostra desconnexió laboral, els que n’hem pogut fer, ens els escotem poc i més aviat tirem de titulars fent baixar el timeline de les xarxes. La sensació és de mandra. Des de la tradicional foto raholenca estival dels de la unilateralitat sí, però només una mica (saltant-se vergonyosament les restriccions pandèmiques imposades i al·legant estar en un altre país –adeu, Països Catalans!–) i les habituals amenaces de trencament d’acords de govern ara que toca negociar pressupostos, fins al darrer que per aconseguir la independència hem de ser els màxims garants de la negociació perquè ens ho demana tota la comunitat internacional, sense excepció. Tots prenen posicions de cara a la nova temporada. El discurs que s’imposa als mitjans és fàcil endevinar-lo, només cal mirar qui paga.
Comunitat internacional, aquell ens abstracte, suposadament homogeni, del qual diem que demana allò que ens interessa dir que demana. Qui és el portaveu d’aquesta compacta comunitat? Qui en forma part? En quin espai ens ha demanat res? És més, a qui li hauria de demanar diàleg, a nosaltres, els campions, o al govern de l’Estat, la paret que mai contesta? Em pregunto: què li deu demanar la famosa comunitat internacional a Escòcia, ara que l’SNP i els Verds han acordat un referèndum al qual Londres s’oposa? Què li deu demanar la majestuosa i poderosa comunitat internacional a un govern independentista que té com a prioritat no una taula de diàleg, sinó l’exercici del dret a decidir –i marxar de Regne Unit– dels ciutadans escocesos? En fi.
Si la comunitat internacional és aquesta UE que ha tancat fronteres, deixa morir milers de persones al Mediterrani i fa perquè els refugiats afganesos és quedin per allà a prop dels talibans i no vinguin a omplir les nostres ciutats, què voleu que us digui. M’estimo més pensar que la comunitat internacional és tan heterogènia com l’independentisme i que nosaltres no som tan rucs de creure els sermons que diuen que encara el món ens mira, ens parla i ens diu què hem de fer.