Com hi ha món
un dia històric
En una època marcada per la pandèmia del coronavirus i per les vacunes fabricades en temps rècord, sovint ens oblidem dels virus de segona. Són aquelles malalties que castiguen des de fa molt de temps la majoria de la població mundial. Es transmeten, per exemple, per la picada d’un mosquit o per la contaminació de l’aigua. Són la malària, el còlera, el dengue, el xarampió... També hi destaca el VIH, que tot i que al Primer Món es podria dir que està més o menys controlat, a la resta del planeta continua causant milers de morts.
Aquesta setmana s’anunciava que es podrà administrar, per primera vegada a la història, una vacuna contra la malària realment eficaç. Cada any, unes 400.000 persones moren a causa d’aquesta malaltia que fins ara no tenia una vacuna que realment funcionés. És un pas de gegant. De fet, el director de l’OMS (Organització Mundial de la Salut), Tedros Adhanom Ghebreyesus, ho definia com un “dia històric”. La malària és una malaltia que es transmet a través d’un mosquit femella anomenat Anopheles. Els països més afectats són Nigèria, la República Democràtica del Congo, Moçambic, Uganda i també l’Índia. Les condicions meteorològiques també hi tenen molt a veure: la calor, la humitat i la pluja afavoreixen la multiplicació del mosquit, que és qui propaga la malaltia. Ara, la comunitat científica està exultant. Són més de tres dècades a la recerca d’una vacuna que finalment podrà evitar la mort de centenars de milers d’infants. Les dades fan tremolar: 260.000 nens moren cada any a causa de la malària. L’empresa farmacèutica GlaxoSmithKline ha estat l’encarregada de fabricar el fàrmac que ara s’ha provat en programes pilots duts a terme en tres països africans –Ghana, Malawi i Kenya– on la malaltia també causa estralls. A partir d’ara, podrà ser administrada a tots els nens més de cinc mesos. L’Àfrica subsahariana espera les dosis amb els braços oberts: aquesta zona del planeta fa segles que pateix aquesta malaltia. Les vacunes per a aquestes malalties no han arribat a la velocitat amb què s’han creat les de la covid. Es podria dir que tenim la sort d’haver nascut al Primer Món, on la roda de l’economia no pot deixar de girar i on s’han posat tots els esforços per tal de trobar un fre a una epidèmia que ha fet trontollar totes les estructures del sistema. Fins i tot, ens podem plantejar si ens hem de vacunar o no.
La vacuna per combatre la malària és una gran notícia, però també ho seria que es dediquessin recursos per frenar epidèmies com la del còlera que va castigar el Iemen o la del xarampió en diferents països de l’Àfrica. Per a aquestes malalties, hi ha vacunes eficaces i barates però no hi ha prou producció o no hi ha recursos econòmics. Coses del Tercer Món.