Opinió

La República que bull

SALVAR EL PLANETA?

La Terra no ens necessita, som nosaltres els que la necessitem en determinades condicions

Glasgow centra durant uns dies la mirada informativa amb la celebració d’una enèsima cimera destinada a trobar el desllorigador (és a dir, la voluntat i el compromís) per frenar el canvi climàtic derivat de l’escalfament global provocat per l’acció humana. La missió no és senzilla, tenint en compte els resultats de les últimes grans operacions a escala mundial. Després de l’anomenat Protocol de Kyoto per a la reducció d’emissions de gasos a l’atmosfera, aprovat el 1997, en vigor des del 2005 i revisat el 2015 a París, les emissions han crescut. Les revisions de les cimeres dels últims anys per redreçar el tema, han acabat sent paper mullat.

Trobades com la de Glasgow constaten, d’entrada, que la humanitat és una gran potència generadora de consciència crítica per detectar riscos i proposar reptes, però alhora un monstre depredador incapaç de rectificar tendències a curt i a mitjà termini (i a llarg, si ens despistem, perquè el canvi climàtic sembla que ja ha entrat en fase d’irreversibilitat) empès per una economia amb inèrcies tan potents que tot ho llasten.

De Glasgow en sortiran, sent optimistes, bones intencions i propostes de solució factibles. A partir d’aquí, els poders públics es posaran a treballar aferrissadament per demostrar la seva total i absoluta incapacitat resolutiva. Això, els que no expressin directament l’oposició als acords.

Evitar la catàstrofe climàtica és complicat. Sobretot si fins i tot els sectors més mentalitzats des de l’ecologisme afronten el tema amb una evident prepotència antropocèntrica. Salvem el planeta i Salvem la Terra són els eslògans més repetits. Com si el món estigués en risc. No ens enganyem: el planeta està salvat. Fem el que fem, mentre el Sol carburi continuarà fent rotacions i voltant per l’espai amb avorrida tranquil·litat. A qui cal salvar, doncs, no és pas el planeta, sinó la vida que hi habita. Pot semblar filar molt prim, però afinar amb el llenguatge té la seva importància. La Terra no ens necessita, som nosaltres els que la necessitem en determinades condicions climàtiques. Una mica més de modèstia existencial ajudaria a enfocar millor la qüestió. Tot i que, fent un cop d’ull al panorama mundial, probablement aconseguirem que el canvi climàtic, per més gasos que llancem a l’aire, no sigui prou ràpid per liquidar-nos abans que no ens hàgim massacrat entre nosaltres fins a l’extinció. [Aquest text, canviant el nom de la ciutat de la cimera, és la tercer vegada que el publico. El clima canvia, l’article em temo que continua tristament vigent.]

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)