Opinió

Vista enrere

SOBRE LLENGÜES I PRESSUPOSTOS

Ja em disculparan, però voldria començar aquest article amb un recordatori de la Constitució espanyola del 1978, tan interpretable quan convé com vigent quan es tracta de defensar segons què o a segons qui. Ja sabem que aquesta llei estableix una llengua de primera, que és l’oficial de l’Estat, i que tots els ciutadans tenen “el deure de conèixer-la”, i unes altres que només apareixen en el punt tercer, quan es diu que “la riquesa de les diferent modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”. La Constitució espanyola, doncs, ni empara la promoció de les altres llengües, ni en protegeix el desenvolupament, ni garanteix el dret dels ciutadans a rebre-hi l’ensenyament, ni el d’adreçar-se a autoritats i institucions, ni obliga a traduir tots els textos oficials a les llengües oficials que no són el castellà. Tanmateix, obliga l’Estat a impulsar mesures per “respectar i protegir” les “diferents modalitats lingüístiques”. De fet, si tenim en compte els antecedents, que va resseguir amb detall l’enyorat Francesc Ferrer i Gironès, les mesures de l’Estat haurien d’anar orientades a revertir molts anys de persecució i marginament sistemàtic de les “diferents modalitats lingüístiques de l’Estat”. Les possibilitats són infinites, començant per facilitar l’accés a les institucions europees o, encara més senzill, a les de l’Estat, des del Congrés fins al darrer dels ministeris. Els governs de torn, però, només estan obsedits en el castellà. Fa poc, la Plataforma per la Llengua recordava que només en el primer trimestre d’enguany, el BOE havia publicat trenta-quatre noves normes en què s’imposa el castellà i s’obvien la resta de “llengües espanyoles”. En qualsevol cas, tornem al començament. Si l’Estat té l’obligació de “respectar i protegir” les “diferents modalitats lingüístiques”, ja em diran quin sentit té que convertim la qüestió de la llengua en un tema de negociació pressupostària, de “peix al cove”, com es deia abans. Quan ho fem, no estem eximint l’Estat de les seves obligacions? No estem esgotant els trumfos per negociar altres temes, ja es diguin referèndum o el que sigui? Ja sé que alguns em diran que és el que hi ha, però com a mínim convindran que resulta pesat haver de recordar als altres les seves obligacions.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)