Opinió

Tribuna republicana

UN DEBAT INCÒMODE

El procés de validació d’aquest gran assaig clínic en què estem immersos segueix en marxa i estem amatents a les futures dades
Els contextos d’excepcionalitat en un estat de dret creen uns espais molt fràgils pel que fa a la gestió de llibertats fonamentals

Els contextos que, en un marc d’estat de dret es defineixen com d’“excepcionalitat” o “emergència” creen uns espais molt fràgils pel que fa a la gestió de llibertats fonamentals i del contracte social i una gran càrrega de responsabilitat per als governants que prenen decisions.

A diferència d’una dictadura, on el caprici autoritari i el menyspreu a les llibertats condueix a l’establiment de mesures i prohibicions basades en un sistema de repressió que no s’ha de justificar, el sistema democràtic està assentat sobre les bases de la Il·lustració i la creació de l’estat modern, en reequilibri constant de garanties. A escala global, la Declaració Universal dels Drets Humans i la creació de les Nacions Unides van significar un far de llum on encarar el vaixell dels poders públics en un mar democràtic de contradiccions i complexitats.

Estem enmig d’un context de gestió pandèmica marcat per una emergència de caràcter de salut pública sense precedents, on, per l’orientació ontològica del bé que es protegeix –que és guarir la població d’un virus desconegut i que ha causat estralls– s’han anat assumint decisions de confinament, de restriccions d’aforament i de mobilitat amb un sentit altament cívic i disciplinat.

El pas cap a una vacunació massiva –ara amb la vacunació dels infants–, ens obliga, però, a introduir, des d’un punt de vista ètic, la necessitat de reflexió i de visió jurídica imprescindibles. La celeritat en l’aprovació de les vacunes –encara sota un estudi que situa el març del 2023 com a data de referència– i la gestió de la vacunació massiva genèrica i no individualitzada amb les garanties del cas clínic de cadascú no han anat acompanyades d’uns efectes de no contagi, tal com va es va anunciar, encara que sí d’atenuació de la gravetat de la malaltia. Tot i això, el procés d’estudi i validació d’aquest gran assaig clínic en què estem immersos segueix en marxa, i una bona part de la població estem amatents a les futures dades.

L’ excepcionalitat jurídica la tenim molt vinculada a la seguretat pública. Va ser excepcional el context de l’11-S, i l’ emergència del terrorisme radical va propiciar un nivell d’atenuació de garanties que encara avui es manté. Aquests dies estem vivint en l’àmbit penitenciari un retrocés important en la implementació de mesures restrictives per casos concrets d’alteració de l’ordre. Aquest contracte social, que en les societats democràtiques es diposita en el marc legal i en els diversos procediments que protegeixen els drets de la ciutadania –que inclouen la vida i la salut–, fa que l’equilibri en les mesures, la prudència en la gestió de decisions i la humilitat exigible en el relat de certeses siguin indispensables per tal que els mitjans no siguin desproporcionats.

La democràcia no és una conquesta adquirida; democràcia és una paraula que defineix el nostre sistema, i que tot i ser una perla valuosa si tenim en compte els segles d’història de la humanitat i l’indiscutible pas endavant que va generar, requereix molta cura. La salut pública està inserida en un sistema de garanties en els processos de validació de tractaments i vacunes que, a través de l’Agència Europea de Medicaments i de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, estableix unes normatives i unes visions garantistes en termes jurídics que no haurien de ser ignorades per criteris d’emergència. El consentiment informat, la informació als pacients en fase de prevenció i l’absoluta transparència en la gestió econòmica dels contractes amb els laboratoris haurien de ser més reforçats que mai quan s’escurcen terminis o evidències per raons de pandèmia.

D’altra banda, el mètode científic ens reafirma en la necessitat de sotmetre la validació de tractaments i vacunes a uns procediments imparcials, lluny d’interessos econòmics i assentats de forma indiscutible sobre la base del bé comú. La revista científica The Lancet ofereix un alt nivell d’integritat en aquest aspecte, incloent fonts i traçabilitat d’aquestes fonts, així com una DACI (declaració d’absències de conflictes d’interessos) en cada article que signen i publiquen.

El risc de pensament màgic ara mateix es pot trobar als dos costats. D’una banda, aquells que tot ho qüestionen, que creuen que la veritat només és dubtar, menyspreant amb això els esforços i la dedicació de molts científics independents i honestos; de d’altra, aquells que des de la ciència, i no sempre allunyats de conflictes d’interessos econòmics, neguen la falta d’evidència científica concloent i fan ús d’un relat de seguretat sanitària, que la força dels fets està demostrant fràgil.

Guanyar diners mou el món, però per això és més necessari que mai, pel que fa al “negoci de la salut pública”, que també existeix, assentar unes bases d’intervenció i regulació segures, amb un equilibri entre temps i evidències científiques no discutides que proporcionin més garantia de seguretat que de risc.

La visió altament intervencionista del passaport covid –o de la vacunació infantil–, relacionada amb la falta d’evidència concloent, té unes connotacions de risc per als drets i llibertats que justifiquen, de manera legítima i prudent, una revisió de les mesures adoptades en espera de més evidències indiscutibles.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)