DEIXAR D’ESPERAR

Aquest serà el segon Nadal amb restriccions per culpa de la covid i en què la pandèmia es mantindrà com aquell convidat no desitjat en cada àpat de celebració. Les previsions dels experts han tornat a saltar pels aires, els contagis s’han disparat, les UCI tornen a estar plenes i els tests d’antígens s’han esgotat. Les darreres prohibicions enfonsen l’oci nocturn, que tot just començava a recuperar-se, i amenacen de dessagnar una restauració que veia la llum al final del túnel. Les famílies hauran de sopar i dinar per torns, o continuar brindant tots plegats per videoconferència, i a partir de la una de la matinada, l’hora màgica d’inici de la festa i la celebració, tothom haurà de tornar a casa pel toc de queda. Els llums de Nadal il·luminaran els carrers buits, curulls d’una ornamentació innecessària. I encara queda per veure què passarà amb els actes multitudinaris, com ara les cavalcades de Reis. De moment, se salven, però l’argument que es fa servir sobre que només generen aglomeracions a Barcelona a mi no em convenç. Sona a decisió presa per evitar una rebel·lió de pares i mares.

Un cop exposades les penes, que n’hi ha moltes, potser cal fer-se a la idea que el virus ha vingut per quedar-se, que aquells qui manen encara no li han pres la mida i que no es pot, només, deixar en mans de la bona voluntat dels ciutadans la gestió general de la pandèmia. Prou de projectar el desig que d’aquí a uns mesos, pocs o molts, la situació s’haurà normalitzat i la covid serà només un record llunyà, un conte d’aquells que s’expliquen a la vora del foc. Els indicadors fa prop de dos anys que ens dibuixen un món on la transmissió de malalties infeccioses ha superat totes les barreres i fronteres. La globalització també és això i també comporta això. Per tant, conservem l’esperança de millora, que diuen que és l’última cosa que es perd, però afegim a la recepta del dia a dia un bon tros de realitat i un bon raig de responsabilitat. Exigim resultats, pressionem les autoritats, reclamem solucions, però siguem conscients que ni són ràpides, ni són fàcils, ni són totals. Malgrat tot, bones festes a tothom!