LA VERITAT

La veritat és una cosa delicada. Tothom diu que la vol, que la valora, però moltes vegades l’evidència demostra que, més aviat, és tot el contrari. Tots coneixem casos en què una persona prefereix no saber la veritat. Perquè es viu millor sent aliè al que passa, perquè d’aquesta manera sembla que no se sent interpel·lat per assumir responsabilitats. D’allò que els ulls no veuen, el cor no se’n dol.

De vegades, la vida et posa en situacions difícils en què conèixer el que realment succeeix suposa, sens dubte, una complicació. De fet, pot ser que una veritat faci saltar pels aires la teva realitat, la que fins ara et generava confort, seguretat i tranquil·litat. Hi ha qui té molt clar que la veritat és necessària, tingui les conseqüències que tingui, perquè és millor viure sent conscient i podent reconduir les circumstàncies que deixar-se portar pels esdeveniments sense oposar resistència.

La societat espanyola sol optar per viure amb els ulls tancats i les orelles tapades a allò que no vol afrontar. Amagar sota la catifa fets vergonyosos ja comença a ser una tradició històrica. Cridar més fort cada cop perquè les veus que intenten denunciar un fet cert siguin silenciades, fer com si coses terribles no haguessin ocorregut. Perquè, en no poques ocasions, els silencis acaben beneficiant els mateixos.

Aquesta setmana, un cop més, hem contemplat, atònits, com qui va ser comissari de la Policía Nacional, José Manuel Villarejo, ha destapat un altra de les clavegueres de l’Estat, i aquí no ha passat res. Assenyalar el CNI i afirmar que el seu director pretenia “espantar” Catalunya amb relació amb els atemptats de l’estiu del 2017 és d’una gravetat tan gran que em resulta inconcebible el silenci del govern. Ni una paraula. Ni un moviment per intentar almenys deixar en evidència qui diu una cosa així. Res. I no només això, sinó que, a més, el PSC se sorprèn quan la presidenta del Parlament exigeix una investigació.

La veritat és un dret de la ciutadania i no hauríem d’estar disposats a renunciar-hi per desig dels nostres polítics. Almenys, en aquest cas, per respecte a les setze vides perdudes.