Opinió

Vista enrere

I NOSALTRES, QUÈ DECIDIM?

Fa mesos que els aparells de l’Estat, des del Tribunal Constitucional fins als organismes electorals, estan incidint de ple en la política catalana. Recapitulem. El 2018, el Tribunal Constitucional (TC) i el Tribunal Suprem (TS) van decidir quins candidats podien aspirar a la presidència de la Generalitat i quins no. A Carles Puigdemont no van deixar que se l’investís telemàticament, a Jordi Sánchez li van denegar el permís per assistir al ple i a Jordi Turull li van decretar presó preventiva la tarda abans de ser investit. El Parlament va acabar optant per Quim Torra, però, alguns mesos després, el TS va inhabilitar-lo per desobediència després d’una persecució de la Junta Electoral Central (JEC) i una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El president en funcions, Pere Aragonès, va convocar eleccions i, a causa de la crisi sanitària, va voler ajornar-les al 30 de maig de l’any passat, però una resolució del TSJC va obligar a mantenir la data del 14 de febrer. Si deixem el Parlament i ens centrem en la gestió del govern, la incidència no ha estat menor, ja sigui a l’hora de decidir en quina llengua es fa l’ensenyament o de rebaixar l’IRPF a les rendes més baixes, per posar només alguns exemples.

El darrer episodi d’aquesta ficció democràtica en què vivim instal·lats l’ha protagonitzat la JEC, que ha ordenat al Parlament retirar l’escó de diputat a Pau Juvillà, condemnat prèviament pel TSJC a sis mesos d’inhabilitació i a una multa de 1.080 euros per desobediència. En el cas de Torra, es va tractar d’una pancarta al balcó del Palau de la Generalitat, i ara l’excusa són quatre llaços grocs que penjaven de les finestres del despatx de la formació independentista a la Paeria. Hi va haver un temps, molt llunyà, en què el president de la Generalitat escollia i convocava la ciutadania a les urnes, en què el Parlament votava el president de la cambra i el de la Generalitat, en què la ciutadania decidia quins representants ocupaven els escons del Parlament i en què els consellers o conselleres gestionaven una autonomia. Ara, tot això ho fan magistrats del TC o el TS, jutges del TSJC o membres de la JEC. La pregunta és molt senzilla. I nosaltres, els ciutadans i les ciutadanes, què decidim?

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)