trampa especial

Operació llampec. Aquest és un dels conceptes que s’utilitzen per descriure els suposats plans que Vladímir Putin tenia a Ucraïna. Una irrupció ràpida, que agafés desprevinguda la defensa ucraïnesa i que no donés temps de reaccionar a la comunitat internacional. El pas següent hauria estat, segurament, deposar el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i al seu lloc orquestrar un govern titella afí a Moscou, com ja s’havia fet, també a Ucraïna, no fa pas tants anys amb l’arribada del prorús Víktor Ianukóvitx. Aquest era, probablement, un dels escenaris que el Kremlin calculava.

Un mes després de la invasió –“operació especial” és com s’hi refereixen la majoria de mitjans de comunicació russos–, els avenços de l’exèrcit rus no van al ritme que Moscou esperava. La resistència ucraïnesa ha suposat un cop moral molt dur per a les tropes russes, que potser preveien un passeig més o menys triomfal.

Davant d’aquesta situació, Putin ja no pot fer marxa enrere. L’operació ha de continuar. L’objectiu que se li suposava en un primer moment amb la invasió era que s’apropiés les zones del Donbass –com ja havia fet amb Crimea el 2014–, que a la pràctica ja estaven sota el seu poder amb l’ajut de grups paramilitars afins a Moscou. A hores d’ara, Putin té el suport majoritari de la població russa. Aquesta “operació especial” es defensa en clau interna russa per la necessitat de desnazificar Ucraïna, però si la guerra s’enquista, les baixes dels soldats són tan elevades –les darreres xifres revelen que ja haurien mort uns 7.000 uniformats– i les sancions econòmiques comencen a castigar durament la població, aquest fervor patriòtic pot anar baixant en intensitat.

Els escenaris que s’obren després del desafiament de Putin dibuixen un futur que s’encamina cap a un llarg conflicte. Després que l’operació llampec hagi fracassat, la tàctica següent que ha emprat l’exèrcit rus és la de la destrucció total. Ciutats com Mariúpol i Khàrkiv han estat gairebé arrasades, una estratègia que els russos ja van fer servir a la guerra de Síria i que va suposar la destrucció d’una bona part de la ciutat d’Alep, la capital econòmica del país. De moment, Kíiv aguanta l’embat de les tropes russes i la lluita per dominar la zona sud, on ciutats com Odessa tampoc acaben de cedir als interessos del Kremlin.

Els propers compassos de la guerra són incerts, però en l’horitzó hi ha el perill que es facin servir armes químiques contra la població civil, que la guerra pugi en intensitat o que Rússia opti per la guerra total com va fer a Geòrgia o a Txetxènia. O que Ucraïna s’acabi convertint en un nou Afganistan per a Rússia. Putin no està disposat a aturar la guerra perquè seria una gran desfeta i suposaria caure en la seva pròpia trampa.