Opinió

Punts de vista

L’EPICENTRE DE LA DESORIENTACIÓ

Saben aquell que diu que anaven dos bascos pel mig de bosc buscant bolets a primera hora del matí? Feia un dia magnífic i tot feia pensar que omplirien els cistells quan, de cop i volta, un s’ajup i content com un gínjol li diu a l’altre: “Guaita, Patxi, mira un Rolex!”, l’agafa i el posa dins del cistell. Al cap d’una estona es torna a ajupir: “Guaita, Patxi, un altre Rolex!” i altra vegada de cap a dins del cistell. Van caminant i, per tercera vegada, un altre Rolex mig amagat per terra. “Patxi! Patxi! Guaita! Un Rolex més!” Llavors el Patxi se’l mira emprenyat i li contesta: “Però, escolta noi, a què hem vingut al bosc? A buscar Rolexs o a buscar bolets?” Aquest acudit innocent però amb un rerefons que ens suggereix una suposada tossuderia en el caràcter basc, em retorna al pensament cada vegada que constato la desorientació dels partits polítics que conformen l’arc independentista i l’actual (des)govern del nostre pobre i dissortat país. Els mateixos que no fa pas tant de temps cridaven que la independència estava tot just a la cantonada del carrer, que asseguraven que Espanya cauria pel seu propi pes, ara sembla que no saben què fer amb una autonomia que, de tan tova i prima, se’ls desfà entre les mans. Quants llençols hem perdut per aquest camí de crancs? Els mateixos que no fa pas tant de temps acusaven el president Pujol de la seva tàctica de peix al cove, són els que ara ens faran perdre els peixos i el cove. Se’m fa impossible imaginar quin serà el proper capítol d’aquest festival de vol gallinaci en què s’ha convertit allò que alguns agosarats en diuen “fer política”, però el sainet de la candidatura dels Jocs Olímpics d’hivern i l’adveniment de la Copa Amèrica a Barcelona són dos exemples de com els dirigents polítics han entrat al bosc sense tenir prou clar si anaven a buscar bolets o Rolexs. Volien la independència i ara es barallen per uns Jocs que inundaran el paisatge català d’estanqueres? No hi ha rumb, no hi ha estratègia, no hi ha brúixola. I en aquest desert neuronal, qualsevol s’hi atreveix perquè ja se sap que quan l’enemic s’equivoca, no l’has de distreure.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)