Punts de vista
EN SORTIREM MILLORS
Durant els mesos més crus i complicats de la pandèmia, vam repetir fins a l’extenuació aquell “sortirem millors de tot això”. Demanàvem més inversió en sanitat pública després de cada aplaudiment de vespre als sanitaris, volíem que ningú quedés enrere, volíem ser una societat millor, més conscient, més crítica, més sostenible i més solidària. Ara que cau la darrera restricció obligatòria, la de la mascareta en espais interiors, potser és moment de fer balanç i de veure que, malauradament, n’hem après ben poc. El debat entre els drets individuals –anar sense mascareta o sortir al carrer quan vulguem– i els col·lectius, com el dret a una salut per a tothom, continua a l’ordre del dia. Són ben pocs aquells que encara s’entossudeixen a defensar la llibertat de cadascú sense pensar, tot i que sigui només uns segons, en la propagació de malalties infeccioses que els seus actes individuals poden comportar.
És moment també de fer autocrítica des de la política. És responsabilitat del govern avaluar l’efectivitat de les decisions preses i aprendre i organitzar-se millor pensant en futures situacions de crisi sanitària. Avui veiem com el toc de queda va ser només una mesura de control social de la població, no pas sanitària. Seria imperdonable que, un cop ha passat, un país no ho metabolitzi tot en clau de procés i s’opti per la política de l’oblit. Seria imperdonable que, en la propera crisi, les dificultats radiquin en el fet de no haver sabut aprendre de la crisi anterior. La credibilitat i l’autoritat dels governs rau aquí.
En una setmana en què han començat els judicis per l’abandonament, el descontrol absolut i la mala praxi a les residències de gent gran de Tremp i Premià de Mar, on van morir 64 i 87 padrins i padrines, respectivament, cal alguna cosa més que justícia penal. Cuidar la nostra gent gran, per sortir millors de tot allò viscut els dos darrers anys, demana també fer autocrítica política de la gestió que es va fer en aquests i altres centres, perquè no es va fer prou bé, perquè es va fer malament. Ho devem a les famílies, però també i sobretot a nosaltres mateixos com a societat.