LA MALA EDUCACIÓ

Visc en un barri majoritàriament castellanoparlant. Vaig enxampar l’inici de la immersió lingüística a l’escola, les classes del nou idioma i l’adaptació amb què els meus companys i jo vam aprendre a escriure aquella llengua que, com en el meu cas, només es parlava a casa i en certs àmbits familiars i d’amistat. Tot i això, recordo la mare alliçonant-me sobre la necessitat de passar-me al castellà sempre que algú m’ho demanés amb l’argument de la bona educació que amagava un cert sentiment de derrota i d’acceptació davant el pes que representava una llengua parlada per centenars de milions de persones arreu del món. Era allò de fer-ho fàcil, de no buscar raons on no n’hi havia i de creure que el més important era entendre’s, fos al preu que fos, encara que aquest preu signifiqués renunciar una vegada i una altra a comunicar-me en un idioma que, per molt minoritari que fos, era el meu. Al pati jugàvem en castellà, a la tele es veia la programació en castellà, als comerços s’atenia en castellà i els documents oficials es redactaven en castellà. En tot cas, però, mai em vaig sentir desplaçada ni assenyalada perquè la meva realitat no era la majoritària. Simplement canviava i m’adaptava a l’escenari que em tocava viure assumint una normalitat que amb els anys he vist que no ho era tant. No ho era perquè no recordo haver exigit mai a ningú que se m’adrecés en català perquè no l’entenia, encara que sabés del cert que aquella persona feia anys i panys que vivia a Catalunya. Estava, llavors, convençuda que la meva capacitat per comunicar-me en dues llengües pesava més que la seva per esforçar-se a entendre’m. Fins i tot hi havia un punt d’orgull en la meva actitud i el convenciment que aquell era l’únic camí.

Continuo vivint en un barri majoritàriament castellanoparlant i, fins ara, ningú no m’ha fet canviar de llengua amb l’excusa que no sap parlar català. L’escenari és el mateix, però la meva actitud és una altra. Avantposo la meva llengua a la facilitat per comunicar-me i, de moment, me’n surto força bé. Digueu-me maleducada.