Vista enrere
PER ZEUS, POSIDÓ i DEMÈTER
“Escoltaré l’acusador i l’acusat amb la mateixa imparcialitat i emetré el meu vot sobre l’objecte precís de la denúncia. Ho juro per Zeus, Posidó, Demèter. Si soc perjur, que mori jo i la meva casa.” S’atribueix a l’orador i polític Demòstenes cap al 353 aC i forma part del “jurament dels heliastes”, un document que manava la imparcialitat en jutjar. La preocupació per l’administració de la justícia encara ve de més enllà de la història i ha estat –i queda clar que encara és– un dels grans maldecaps de la societat. Als tribunals antics grecs –es veu que no hi havia funcionaris “professionals” de la cort, no hi havia advocats, jutges i no eren oficials– un cas normal era el que enfrontava dos litigants, un argumentant que s’ha comès un acte il·legal i l’altre defensant que no, que no hi ha res d’il·legal. El jurat decidia si l’acusat era culpable i, en el cas que ho fos, quin havia de ser el càstig. Un sistema de resolució de conflictes del qual ja ens guardarem prou de lloar la capacitat d’equanimitat. De justícia, vaja. Ara, en ple segle XXI, els maldecaps s’han convertit en migranyes. Els jutges s’han escapat de la seva condició primigènia d’encarregats d’aplicar les lleis (penals, civils, mercantils, administratives, socials), i els tribunals han entrat a formar part i a incidir de manera colossal en les decisions polítiques i, per tant, en el nostre dia a dia. En aquestes planes de La República en podreu llegir un ampli reportatge, Quan ens governen els jutges. “Recórrer a la justícia per desgastar el rival polític s’ha convertit, actualment, en una tècnica molt explotada i en una arma llancívola que propis i estranys han incorporat a la seva estratègia diària”, escriu la periodista Sara Muñoz. El 25% d’imposició del castellà a les escoles, les mesures restrictives per la pandèmia de la covid, les inhabilitacions de Quim Torra i Pau Juvillà, l’anul·lació de l’ordenança de la zona de baixes emissions de Barcelona... i tants d’altres. I de l’altra banda, la immunitat del monarca emèrit –que fa regates tan tranquil– i el tancament amb forrellat de la carpeta de les investigacions malgrat les evidències de pràctiques corruptes. Imparcialitat judicial? “Escoltaré l’acusador i l’acusat amb la mateixa imparcialitat [...] Ho juro per Zeus, Posidó, Demèter”?