Opinió

Opinió

Gonzalo Boye

ENS DEMANEN CONFIANÇA CEGA

Hem jugat amb unes regles conegudes i, ara, unes conclusions extravagants no ens faran canviar de posició perquè tenim raó
L’única cosa que s’ha allunyat de la doctrina del TJUE són les conclusions de l’advocat general De la Tour

L’enrenou causat a partir de les conclusions presentades per l’advocat general Jean Richard de la Tour en les prejudicials trameses pel jutge Llarena al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), una vegada superat el disgust, no ens hauria d’impedir veure la gravetat que tenen els seus plantejaments no ja des d’una perspectiva de defensa dels exiliats i dels drets dels catalans sinó pel que fa al model d’Unió Europea que suggereix en els raonaments.

La cosa, en els termes plantejats per De la Tour, excedeix amb escreix el que és l’àmbit d’aquestes prejudicials i deixa entreveure una posició que és contrària a la línia democratitzadora que segueix el TJUE i al que ha de ser una Unió Europea sòlidament democràtica i construïda en benefici dels seus ciutadans.

De la Tour no només no ens dona la raó, ni falta que ens fa, sinó que s’endinsa en uns plantejaments que s’entenia que estaven superats i que són, en tot cas, expressió clara de com ell, particularment, veu que han de ser les coses i no de com realment són. Clarament es tracta d’una posició que, si fos acollida favorablement, implicaria un retrocés en matèria de drets i llibertats, especialment per la subordinació que fa dels drets individuals reclamables respecte de la seva vulneració massiva o col·lectiva.

És significativa la seva especial posició respecte a com han de ser tractats els drets fonamentals i que aquests no poden ser obstacle per a la consecució de determinats fins; en concret, i per exemple, respecte als mecanismes de cooperació judicial entre els estats membres afirma: “Al meu entendre, s’ha d’evitar que, per admetre de manera excessivament àmplia excepcions al principi de reconeixement mutu en nom del respecte dels drets fonamentals, aquesta «pedra angular», base de la cooperació judicial en matèria penal, s’esquerdi i l’edifici que pacientment s’ha construït acabi trontollant, o fins i tot enfonsant-se, per no tenir fonaments sòlids.”

Però aquí no queda la cosa, sinó que deixa clar que està disposat a defensar “la idea que el Tribunal de Justícia ha de continuar afirmant que una denegació del lliurament justificada per l’al·legació que hi ha un risc de vulneració del dret fonamental a un procés equitatiu davant d’un jutge establert prèviament per la llei, garantit en l’article 47, paràgraf segon, de la Carta, de la persona objecte d’una ordre de detenció europea, ha de tenir un caràcter veritablement excepcional. Si no s’ha demostrat l’existència de deficiències sistèmiques o generalitzades en el funcionament del sistema judicial de l’estat membre emissor, l’autoritat judicial d’execució no pot estar facultada per denegar l’execució d’una ordre de detenció europea basant-se merament en l’al·legació que existeix risc individual de vulneració d’aquest dret fonamental”.

La seva posició és clara: la majoria dels drets reconeguts en la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea només són defensables i dignes de protecció quan, prèviament, s’hagi demostrat que hi ha unes “deficiències sistèmiques o generalitzades”; en definitiva, per a De la Tour només la violació sistemàtica i generalitzada dels drets fonamentals pot ser causa per considerar com a rellevants, a efectes de lliurament i més coses, els drets individualment vulnerats. Aquests plantejaments, compartits per Espanya i la Comissió Europea, no són els que sosté el TJUE, que, no fa gaire, ha deixat clar coses molt diferents que desdibuixen els plantejaments de De la Tour.

Fa pocs mesos, al febrer, el TJUE raonava de la següent manera: “L’aportació d’aquestes dades concretes referents a la incidència, en el seu cas particular, de les deficiències sistèmiques o generalitzades esmentades s’entén sense perjudici de la possibilitat que aquesta persona esgrimeixi qualsevol altra dada puntual i relativa a la causa en qüestió que demostri que el procediment per al qual l’autoritat judicial emissora ha sol·licitat el seu lliurament vulnera concretament el seu dret fonamental a un procés equitatiu.”

I el mateix ponent que haurà de resoldre aquestes prejudicials es pronunciava el novembre de l’any passat en el sentit d’afirmar que, quan es donaven determinades circumstàncies que fessin dubtar del respecte dels drets fonamentals, aleshores no es podia actuar cegament, que és el que ara pretén l’advocat general De la Tour.

En aquest mateix procediment del novembre, l’advocat general Sr. Bobek va raonar: “No m’imagino com pot existir «confiança mútua» dins d’un sistema en què els estats membres d’emissió poden emetre actes que, per principi i com ja he exposat, incompleixen les normes mínimes a què s’adhereix tot el sistema, malgrat la qual cosa –i amb independència de tal fet– es permet obertament que aquests actes hi tinguin accés.” Però no només va dir això, sinó que, a més, hi va afegir: “La prohibició de desconfiança significa que les autoritats de l’estat membre d’execució han de presumir que a l’estat membre d’emissió s’han observat les normes i els drets fonamentals, per la qual cosa, tret de supòsits excepcionals, no han de verificar si l’acte adoptat a l’estat membre d’emissió respecta els drets fonamentals.” I que això és així perquè “un estat membre que se serveixi del sistema i sigui conscient que els actes que adopta en realitat són incompatibles amb les garanties mínimes exigides en relació amb els drets fonamentals, al meu entendre, no està actuant conforme a l’esperit de cooperació lleial. Aquests actes no poden generar cap confiança mútua, sinó que són el contrari a això, ja que forcen qualsevol altre participant en el sistema, especialment l’estat membre d’execució, a adoptar la desconfiança mútua com a posició per defecte. Com es pot generar confiança mútua dins un sistema en què es permet obertament a alguns dels seus participants incomplir les regles?”.

Però, en el que són unes conclusions molt profundes, ens recorda, pel que fa al respecte dels drets fonamentals: “El Tribunal de Justícia ha recalcat aquesta idea en declarar que el respecte dels drets fonamentals és una obligació compartida que incumbeix tant a l’estat membre d’emissió com al d’execució.” I que actuar en sentit contrari implicaria, segons la seva opinió, practicar un “joc de «ruleta russa» amb els drets individuals i seria totalment incompatible, des del punt de vista conceptual, amb l’enfocament adoptat pel sistema de reconeixement mutu” i, per tant, és evident que “aquesta ruleta russa no només trasllada la responsabilitat de detectar la infracció a l’estat membre d’execució, sinó que també converteix l’estat membre d’execució en potencial còmplice de la infracció, en cas que aquesta no arribi a detectar-se i evitar-se”.

Es tracta d’unes conclusions que ja venen emparades per la jurisprudència del TJUE i en aquestes s’arriba a un raonament que obertament discrepa del que ha exposat l’advocat general De la Tour, ja que el Sr. Bobek es planteja una cosa que tots podem compartir: “La jurisprudència del Tribunal de Justícia relativa a la possible denegació del reconeixement o de l’execució dels actes d’un estat membre d’emissió a l’estat membre d’execució, versen sobre dèficits sistèmics o deficiències sistèmiques a l’estat membre d’emissió que poden tenir conseqüències a l’estat membre d’execució.” I: “No obstant, o potser amb més motiu, no entenc per què, si les conseqüències esmentades s’estableixen per a les «macrodeficiències» (sistèmiques), és a dir, quan tot el sistema es fa disfuncional, i per a les que podríem anomenar deficiències sectorials, no ha de succeir el mateix amb les simples «microdeficiències», és a dir, les apreciades només en relació amb elements processals concrets.”

Molt gràficament, conclou l’advocat general Bobek dient: “En poques paraules, qui vulgui utilitzar el sistema d’assistència judicial i reconeixement mutu de la Directiva 2014/41 o de qualsevol altre instrument de cooperació judicial i reconeixement mutu d’aquest tipus, metafòricament parlant, ha d’arribar amb les mans netes o, més ben dit, no pot arribar sabent que té les mans brutes. La inobservança d’aquesta regla d’higiene bàsica, que ha estat reiteradament reconeguda i sistemàticament recalcada, pot motivar que s’inviti aquesta persona a abandonar l’habitació i tornar només quan hagi trobat sabó i hagi adoptat les mesures necessàries.”

Tot això pot semblar molt complex, però, en realitat, és molt senzill: hem jugat amb unes regles, les conegudes, i, ara, unes conclusions extravagants, en el sentit estricte del terme, no ens faran canviar de posició perquè és evident que tenim raó i que tot el que hem demanat és dins del marc del dret de la Unió i de la seva pròpia doctrina i jurisprudència; l’única cosa que se n’ha allunyat són les conclusions de l’advocat general Sr. De la Tour.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.