Opinió

OPINIÓ

PERE BOSCH

Diàleg a Madrid, tensió a Barcelona

Una setmana complicada per a l’independentisme, que s’ha vist sacsejat pel cas de Laura Borràs al Parlament mentre a Madrid es convocava la famosa “taula de diàleg”

La setmana que deixem enrere ha estat, políticament parlant, desorientadora, com bona part de les que presenciem darrerament. Amb molt soroll, molta gesticulació i, a efectes pràctics, pocs avenços. Els focus s’han situat a Barcelona i a Madrid, al Palau del Parlament i el de La Moncloa. En el primer lloc es decidia el futur de la presidenta del Parlament i, qui ho sap, potser el del mateix govern. En el segon s’escenificava la famosa taula de diàleg, la tercera de les que s’han celebrat. En el primer lloc s’ha viscut l’habitual tensió, amb manifestacions a l’exterior de la cambra i batibull a l’interior. En el segon, la Cort, s’ha recuperat el diàleg, per bé que amb un resultat tan retòric com inútil.

Anem a pams. El Parlament s’ha convertit, darrerament, molt més en un espai de tensió que no pas en un focus d’il·lusió, amb la majoria independentista immersa en una permanent guerra freda en què cap dels dos blocs (ERC i Junts) s’atreveix a prémer el botó que posi fi al govern. Aquesta setmana ha estat la del “final” de l’agonia de Laura Borràs, obsedida a saltar-se un reglament que, fins fa poc, ella mateixa tenia la missió de garantir. La ja expresidenta podia haver optat per una altra via, menys lesiva per a la majoria independentista i el prestigi del Parlament; i que, al mateix temps, li permetés construir la seva legítima defensa. Però, en comptes d’això, ha preferit que el PSC, ERC i la CUP votessin la seva suspensió i es pogués presentar com a màrtir de la causa. De fet, ha marxat disparant a tort i a dret, sense gaires miraments. De fet, ja ho havia advertit prèviament: “M’hauran de matar i m’hauran d’embrutar les mans.” Ha assenyalat amb noms i cognoms els cinc diputats que, a parer seu, s’han presentat a la mesa “vestits de jutges hipòcrites”, els ha acusat d’haver “violentat i actuat descarnadament contra la meva presumpció d’innocència” i fins i tot ha deixat anar que han aplicat “el reglament de l’enemic”. L’article 25.4, que es va incloure per la insistència de la CUP i amb la connivència de Junts, és molt clar i estableix que, quan hi ha obertura de judici oral per a casos en què l’acusació és per delictes vinculats a la “corrupció”, la mesa ha d’acordar la suspensió dels drets i deures parlamentaris “de manera immediata”.

El cas de Laura Borràs deixa malferit novament el Parlament (precisament el dia que s’havia posat punt final a les llicències per edat, un dels escàndols que han deixat tocada la institució) i planteja un munt d’incògnites. De moment, sembla que el govern no perilla, malgrat l’advertiment lacònic de l’expresident Quim Torra, que no és militant de Junts però que no ha volgut deixar de dir que “si la seva presidenta és suspesa i Junts per Catalunya creu que no hauria de ser-ho, la reflexió condueix a una decisió claríssima”. Potser seria millor aplicar la màxima del secretari general de Junts, Jordi Turull, qui, sense deixar d’expressar el malestar per la suspensió de Borràs, ha acabat remarcant: “Tot i les dificultats i decepcions personals i polítiques, Junts mai no atiarà la flama de la divisió entre independentistes. El nostre adversari és l’Estat i no altres independentistes, per molt que pensem que s’equivoquen.” El govern, doncs, sembla resistir-ho tot, com aquells 15 nàufrags pintats per Géricault que lluiten per sobreviure enmig de la tempesta.

En tot cas, el principal dubte rau a saber si la seva substitució serà provisional. ERC espera una proposta dels seus “socis” per al relleu, però aquests ja han avançat que no proposaran cap nom per dirigir el Parlament. També és una incògnita el futur de Laura Borràs, clarament condicionat pel judici que haurà d’afrontar. Una resolució favorable li permetria revertir la suspensió i retornar triomfalment; però, en cas contrari, a més a més, és presidenta de Junts i caldrà veure de quina manera reacciona el partit davant la caiguda de la seva dirigent.

L’altre focus d’atenció s’ha situat a La Moncloa. Després de mesos i mesos d’inoperància, finalment s’ha tornat a reunir la taula de diàleg. La darrera vegada havia estat el 15 de setembre del 2021, fa gairebé un any. Entre una data i d’altra, han passat un munt de coses. La persecució a l’independentisme no s’ha aturat i hem anat coneixent més detalls de les clavegueres de l’Estat, amb el Catalangate com a exemple més paradigmàtic. El cas, ja ho saben, ha passat sense que s’hagi obert una investigació ni s’hagin assumit responsabilitats.

Les negociacions s’han fet de govern a govern. O, millor dit, de govern a mig govern. A banda dels presidents català i espanyol, en la reunió no hi ha hagut la presència dels consellers de Junts. Tot i això, com si es tractés d’una mala jugada del destí, gairebé a la mateixa hora que els consellers d’ERC es reunien amb els ministres espanyols, a pocs quilòmetres de distància de La Moncloa, el conseller Jaume Giró, de Junts, participava en un consell de política fiscal i financera. En aquest cas, no pas de forma bilateral, sinó multilateral, com en els gloriosos temps de l’autonomisme.

Però anem als resultats efectius de la taula de diàleg. En tot cas, es pot entendre perfectament la necessitat d’apostar per la taula de diàleg; però allò que resulta menys comprensible és que aquesta acabi obviant el principal tema de conflicte, el dret a decidir dels catalans; i la conseqüència més dolorosa, la repressió. L’executiu espanyol ja havia assegurat que es tractaria d’un text “molt concret”. Contràriament, es tracta d’un exercici de retòrica, com aquell contracte dels germans Marx en què tot sembla supletori, res es concreta i tot acaba amb una simple declaració d’intencions sense recorregut.

Per ERC, que fia bona part del seu prestigi independentista en els resultats de la taula, es tracta d’un punt de partença que ha de permetre arribar a d’altres acords. Per Junts, el seu soci de govern, és directament “una presa de pèl”. En realitat, el document és volàtil, sense possibilitat de trobar-hi resultats tangibles. La desjudicialització és inconcreta i, a l’hora de la veritat, els dos executius només es comprometen a buscar fórmules per superar la criminalització de l’independentisme. Tampoc hi ha cap compromís sobre l’exili o la reforma del delicte de sedició, que el PSOE no vol dur al Congrés. Tampoc hi ha cap escletxa on debatre sobre l’autodeterminació, l’única via per resoldre el conflicte. Molt probablement, ens haurem d’acostumar a una taula molt més pensada com a símbol del manteniment del diàleg –en què cap de les dues parts s’atrevirà a aixecar-se abans que l’altra– que no pas com a vehicle realment útil per resoldre el conflicte.

Laura Vilagrà
CONSELLERA DE LA PRESIDÈNCIA
“Som aquí per posar fi a la repressió i abordar el conflicte polític en igualtat de condicions”
Félix Bolaños
MINISTRE DE LA PRESIDÈNCIA
“Abandonem els monòlegs i abracem els acords i el diàleg com a forma de fer política”
Laura Borràs
EXPRESIDENTA DEL PARLAMENT
“Concloc que els nostres companys de viatge no tenen cap més projecte que l’autonomia i l’interès dels partits”

UNA VÍCTIMA DE la ‘lawfare’?

El concepte és relativament recent. I, de fet, un dels primers partits que van utilitzar-lo va ser Unides Podem per defensar-se de les acusacions contra el govern de coalició amb el PSOE, especialment en allò que fa referència a la gestió del coronavirus. Però aquests darrers dies l’hem sentit reiteradament per part dels membres de Junts amb referència al cas de Laura Borràs. El partit el va incloure en el darrer congrés, amb una modificació dels estatuts feta a mida de Borràs en què deixava en mans de la comissió de garanties de Junts determinar si un cas de corrupció estava afectat per casos de lawfare (guerra judicial). Aquest dijous, l’executiva s’ha tornat a agafar al mateix argument i també ho han fet algunes executives locals, que han denunciat que el cas de Laura Borràs “no és de corrupció i sí de persecució política” i han reclamat que es trenqui el pacte de govern amb ERC.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor