Opinió

Refer ponts de conversa

L’Assemblea ha tancat la ronda de reunions amb els partits per presentar la seva proposta d’activar la declaració d’independència i intentar refer ponts de diàleg entre els independentistes

“Hem vist la necessitat d’establir ponts de conversa amb tots els integrants del moviment independentista.” Les declaracions anteriors les va fer el vicepresident de l’Assemblea Nacional, Jordi Pesarrodona, després de la reunió que van mantenir dimecres amb una representació d’ERC. La trobada, com la que s’havia fet al matí amb la CUP, no va tenir gaire difusió. Una breu nota de premsa per part de l’ANC i poca cosa més. Després de les picabaralles per la Diada i del fracàs de la reunió entre el govern i les entitats sobiranistes que va fer-se dos dies després, tocava refer ponts i parlar d’objectius i estratègies, però es fa inevitable també fixar-se en les formes.

En aquest sentit, les diferències entre la trobada de l’ANC i ERC i la que es va fer fa pocs dies amb Junts, són notables. En aquest darrer cas, es va convocar la premsa per fer una fotografia; en el cas d’ERC, es va descartar, tot i que les imatges, inevitablement, es van acabar filtrant. La trobada de la setmana passada es va fer en una de les sales neutres del Parlament, mentre que en aquesta ocasió es va fer directament a les del grup parlamentari d’ERC. Els republicans, a diferència de Junts, no van sortir a rebre la delegació de l’ANC, sinó que els membres de l’entitat independentista van accedir tot sols a la cambra i es van dirigir directament al despatx dels republicans. A la sortida, però, els participants de la reunió van aparèixer junts i es van acomiadar amb dos petons. La diferència més remarcable, però, entre una trobada i l’altra no van ser els gestos, sinó la composició de les dues delegacions. A la reunió entre l’ANC i ERC no hi va assistir ni la presidenta de l’entitat ni el president del partit, com sí que va passar amb la que es va fer amb Junts. En el cas de la trobada amb els republicans, la delegació de l’ANC estava formada, a més del vicepresident, Jordi Pesarrodona, per dos membres del secretariat, Josep Lluís Rodríguez i Ada Ferrer. Per part dels republicans, hi havia les portaveus Marta Vilalta i Meritxell Serret. Des d’ERC no es van voler donar gaires detalls de la reunió i es van despatxar amb una obvietat: que havia estat “un intercanvi d’opinions”.

Aquest mateix dimecres, abans de veure’s amb els republicans, l’ANC també es va reunir amb la CUP. En aquest cas no es van oferir declaracions posteriors, segons sembla a petició dels anticapitalistes. L’únic rastre d’aquella trobada és una piulada a Twitter, molt telegràfica, en què s’explicava que la reunió havia permès complir el compromís d’una “roda de contactes” amb partits i entitats “per valorar l’èxit de la manifestació de l’11-S i trobar estratègies i escenaris per avançar cap a la independència”. A la imatge, per part de la CUP, s’hi podia veure Maria Sirvent i Carles Riera.

No en van transcendir detalls, però no sembla que les reunions amb ERC i la CUP servissin per llimar diferències pel que fa a l’estratègia que ha de seguir el moviment independentista. Després de la trobada amb ERC, Pesarrodona va assegurar que hi havia “bastants distanciaments”, però també “punts de confluència”. En els darrers dies, l’ANC s’ha reunit amb delegacions de Junts, la CUP i ERC, i cap dels partits independentistes que tenen representació al Parlament ha comprat la proposta de fer efectiva la declaració unilateral el segon semestre del 2023. Després de la trobada amb ERC, el vicepresident de l’ANC va insistir a dir: “Continuem amb el nostre full de ruta”, i tot i ser conscients que no tenen el suport dels partits polítics, ha afirmat que veu la gent “decidida” i que l’entitat aposta per “la mobilització sostinguda al carrer”: “Ens sentim amb força per tirar endavant el nostre full de ruta [...]. Els partits, com abans de l’1 d’octubre, obeeixen quan la gent empeny des de baix.” El vicepresident de l’ANC també va tornar a posar damunt la taula la possibilitat de presentar una llista cívica a les properes eleccions, tal com ja va anunciar Dolors Feliu durant la Diada. I va advertir que “si els partits no mostraven cap proposta per dur a terme la independència, l’ANC es trobarà en la necessitat d’impulsar la llista cívica que l’entitat preveu en el seu full de ruta”.

Malgrat l’advertiment, és evident que l’Assemblea ha rebaixat ostensiblement el to i que s’ha apressat a reclamar ponts de diàleg, ja sigui per l’escàs ressò que va trobar la seva proposta de fer efectiva la DUI el 2023 o per la voluntat real de llimar asprors i refer ponts. Després de la trobada amb els republicans, el vicepresident va afirmar que era “una immensa necessitat” el sorgiment d’una “àrea de confluència”. I, tot seguit, va sentenciar: “Tothom comparteix l’objectiu claríssim d’aconseguir la República Catalana, per això hem de trobar ponts de diàleg entre tots. Això ho hem deixat clar als tres partits.”

Pesarrodona també va situar el focus en el següent repte polític que afronta l’independentisme: el debat de política general que s’ha de celebrar la setmana vinent al Parlament. I va demanar als tres partits independentistes que expliquin el seu pla per al 2023. Caldrà veure, doncs, què faran els partits, quina iniciativa anunciarà Pere Aragonès i, per damunt de tot, quines propostes de resolució seran capaços de pactar els grups independentistes; encara més tenint en compte la necessitat d’exhibir la fortalesa del govern després de l’afer de Laura Borràs i la voluntat, per part d’ERC, de plantejar “una proposta àmplia per a l’autodeterminació” que “hauria de sumar no només aquells que estan a favor de la independència de Catalunya, sinó tots els demòcrates”, segons han avançat des de fonts republicanes.

Jordi Pesarrodona
VICEPRESIDENT DE L’ANC
“Tots coincidim que s’ha de parlar, perquè tenim un propòsit compartit claríssim que és la independència”
Anna Gabriel
EXDIPUTADA DE LA CUP
“Ni la taula de diàleg portarà a exercir el dret a l’autodeterminació ni la DUI portarà a la independència”
Antoni Castellà
CONSELL DE LA REPÚBLICA
“La votació de l’1 d’octubre del 2017 no va ser una manifestació o un ‘happening’, va ser un referèndum”

TRANSVERSALITAT DE PAÍS

Dissabte de la setmana vinent farà cinc anys del referèndum d’independència. I les entitats i partits sobiranistes han acordat un acte unitari que tindrà com a principal objectiu reivindicar la “transversalitat del país” i rememorar com en aquella ocasió es va aconseguir una “estratègia conjunta” entre institucions, partits, societat civil i ciutadania. En la presentació, el president del Consell de la República, Antoni Castellà, va remarcar que els assistents “només cal que coincideixin a reivindicar el referèndum, fos quin fos el resultat” i va posar en valor la legitimitat de l’1-O amb aquestes paraules: “No va ser una manifestació o un happening, va ser un referèndum.” Des de l’Assemblea Nacional, però, es manté el to crític amb l’actuació del govern d’ERC i Junts, i a la tarda, s’aixecarà “un mur d’urnes per visibilitzar l’allunyament de les institucions respecte del resultat del referèndum”.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)