Peix al cove

Quan Pere Aragonès va anunciar que en el debat de política general faria una proposta que tractaria la ciutadania com a “major d’edat”, ens preguntàvem si seria un caramel o un pinyol, i allò de l’“acord de claredat” ha aclarit els dubtes: és un bon pinyol i ben repelat perquè poca cosa se’n podrà treure. Però per a ERC sí que ha estat un caramel; un esquer que ha penjat de l’ham perquè Junts se l’empassi i se situï al cap del carrer: si continua en l’executiu s’haurà de ficar on li càpiga l’amenaça de la qüestió de confiança, la destitució de Puigneró, les auditories del pacte de govern i tot allò que faci nosa al rumb traçat pels republicans. I si se’n va, haurà de carregar amb els efectes de la seva deserció, que tots els seus adversaris no trigaran a inflar i a explotar. Sigui el que sigui el que decideixi militància de Junts, ningú no els traurà la feina de recosir un partit encara immadur però ja dividit. Tant dir-li a ERC que va darrere el peix al cove i no es pensaven que el peix eren ells.