Punts de vista
Paper mullat
Si no hi ha sancions, no es compleixen lleis, tractats, ni encara menys declaracions com la dels drets humans
Fa gairebé setanta-cinc anys, el 10 de desembre del 1948, l’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar la Declaració dels Drets Humans, un document que recollia trenta articles amb què es volia defensar i salvaguardar els drets civils i polítics, econòmics i socials i dels infants, els migrants i les persones amb discapacitat. En l’articulat també es manifestava la voluntat de lluitar decididament en contra del racisme, de la discriminació de les dones, de la tortura, de la desaparició forçosa. Ja llavors no hi va haver prou consens perquè tingués categoria de tractat internacional. No ens vam posar d’acord per establir aquests mínims per garantir una convivència justa i pacífica. És gros! Els estats que en teoria estaven disposats a signar no podien garantir ni comprometre’s a respectar-los, aquests drets. I per aquest motiu, es va decidir rebaixar-lo a declaració –de bones intencions–, la qual cosa suposava afeblir-lo, ja que la declaració seria tinguda en compte com un ideal, com una orientació pel bon govern de la humanitat. Santa Innocència! És prou sabut que quan són recomanacions, orientacions, suggeriments acaba quedant en no res perquè ningú s’ho creu, ningú ho valora i, per tant, es menysté. Som així. I aquesta manera de pensar i d’actuar genera una altra conseqüència. Si no hi ha sancions, no s’acaten ni es compleixen lleis, ni tractats, ni normes. Ha passat sempre, i en el cas dels drets humans, per desgràcia nostra, no ha pas sigut una excepció. Al contrari. Des de llavors, hi ha hagut més països que es passen la Declaració dels Drets Humans per l’arc del triomf. Els uns perquè tenen prou poder i diners per fer-ho i els altres perquè apliquen aquella regla de tres que diu “si el meu veí no ho compleix, jo tampoc”. I així han anat en augment els casos de violacions o conculcacions d’aquests drets més que no pas la defensa, preservació i promoció d’aquestes prerrogatives bàsiques i essencials per a una societat que es vanta de ser justa. Però no ho és. Si es declaren guerres preventives perquè sí; si s’aixafen els drets de la mainada, dels migrants, de les dones i dels discapacitats, si es fomenta i es permet el racisme i la tortura amb total impunitat... és paper mullat.