Opinió

El voraviu

Joan Vall

i Clara

jvall@lrp.cat

Divendres. 9. DESEMBRE

No pateixi, ministra

Mai ens passarà pel cap barrejar accidents i falta d’inversió a rodalies

No pateixi, ministra, no barrejarem. No ho farem. Independentistes, processistes i la resta de gent de mal viure i pitjor pensar tenim males idees, però barrejar l’accident de Montcada amb la falta d’inversió a Rodalies no s’ha de fer. On aniríem a parar! S’ha de ser molt recargolat per veure relació entre manca d’inversió i accidentalitat ferroviària. Ni ho direm ni ho pensarem, ministra, no pateixi. Potser podríem situar les possibles causes de l’accident en l’eliminació d’Espanya del mundial de Qatar contra el Marroc. O potser en la separació de Shakira i Piqué i els petons amb rosca que el propietari de l’Andorra es fa en públic amb Clara Chía. No pateixi, ministra! Ni per un moment hem pensat ni pensarem que Montcada és Rodalies i que de Rodalies fa tot el temps que fa que en parlem i que l’accident amb els cent cinquanta-cinc ferits ha estat a Moncada. No pateixi, ministra! Catalunya ja no està com el 2017. Ja no està trencada. Ja ens hem retrobat. Ara està molt unida, i un dia d’aquests començarem també a fer la taula de diàleg de partits catalans que Salvador Illa fa tantse mesos que reclama, i les idees boges ja no ens passaran pel cap. Encara més. Que no sigui que si algú ho barregés no li apliquéssim ja per avançat el nou supòsit penal aquest que plantegen dels desordres públics agreujats. Ni fet exprés per estrenar-lo! Com diria l’àvia Neus, quina sort que farà, ministra, el govern que la voldrà i no la podrà haver!

Dissabte. 10. DESEMBRE

L’ERC de l’‘ABC’

Si arribem al 2024 com diuen que hi volen arribar, els haurem de fer barretada

El diari ABC, el més monàrquic dels diaris espanyols de Madrid (que havia fet “Espanyol de l’Any” Pujol), llança una cantarella sobre el partit de Junqueras que si es compleix, quan arribi el moment (si és que el moment arriba) obligarà independentistes i republicans de bé a treure’ns el barret. Asseguro que ho faré encara que me l’hagi de posar expressament per treure’l al pas de Junqueras. No és poca cosa, el que diu l’ABC! Diuen que ERC ja ha fixat el seu objectiu per a la propera legislatura, ara que, segons ells, tancaran la malversació. El proper objectiu, diuen, és el referèndum. Asseguren que ERC exigirà un referèndum a Sánchez si Sánchez vol repetir mandat, i per repetir mandat ha de menester els vots d’ERC. Segons l’ABC, el triangle “indults - sedició - malversació” és molt acceptable per als republicans, que consideren que no han obtingut l’amnistia però sí “els seus efectes”. Al triangle se li suposen els efectes d’una amnistia per als alts dirigents del procés condemnats, els alts dirigents a l’exili i els alts dirigents pendents de judici. Si la interpretació dels jutges no ho fa pols, o l’adveniment del PP al poder no ho fa miques i després de les eleccions es tornen a necessitar els vots d’ERC per a un govern progressista, exigiran referèndum. Torno a la barretada. Si el 2024 no tenim ningú a la presó, cap judici pendent, ningú inhabilitat i data per al referèndum pactat, els faré barretada en continu.

Diumenge. 11. DESEMBRE

Una joia de tresorer

Ha fet la cisa vuit anys i ha desviat un 25% del pressupost cada any

Al mateix temps que hem sabut del tresorer d’Òmnium a les Terres de l’Ebre que rampinyava amb constància i precisió, hem sabut de la vicepresidenta del Parlament Europeu i una colla més que es deixaven enllustrar pel geoestratègic Qatar i que corrien (ara ells, ara els familiars) amb maletes i bosses de bitllets. L’emèrit no està sol, ja ho veuen. Ni en Griñán ni els dels ERO. Ni en Millet ni els que penjaven de Palau. Ni en Madí ni els que han vist passar factures de Triacom. Ni els Pujol ni els nius que no cauen de les branques si no les mouen. Ni en Bárcenas ni les llibretetes amb “M. Rajoy”. Ni el comissari Villarejo ni el fotimer de perles que habiten les seves gravacions. Estem voltats. De les Terres de l’Ebre a Brussel·les; de Tarifa a Atenes. Aquí no se salva ni Déu. El van assassinar, com canta Paco Ibáñez. Veurem ara com gira l’afer de la vicepresidenta Eva Kaili, que té consternat el grup socialdemòcrata i promet cua. A mi em motiva molt el cas del tresorer. Pels anys que feia que rampinyava i pel volum del que rampinyava. Una joia. Desviava cada any un 25% del pressupost de l’agrupació local, que trobo una brutalitat. Que ningú ho notés en vuit anys, ja no és tan extraordinari. Molts dels altres anomenats i dels que no sabem ho han fet tota la vida. Per a joia, però, la junta d’Òmnium. Magnífica la reacció un cop ho ha detectat! Ho ha escatit en un mes, ha fet net de ventre i ha sortit a explicar-ho amb acord de retorn inclòs.

Dilluns. 12. DESEMBRE

Em crispes tu, Sánchez!

Sánchez veu rescatada Catalunya i Illa donarà lliçons de patriotisme a la dreta

Si vostè es vol fer el milhomes i això l’ha de deixar tranquil perquè és el que li exigeix l’acord amb l’Ibex-35 “per seduir Catalunya”, faci’s el milhomes. Adjudiqui’s els rescats que vulgui i inventi les crispacions que li sembli. “Que ha rescatat Catalunya de la crispació?” Fantàstic! Ha rescatat Catalunya de la crispació! Deu punts! Sàpiga, però, que jo i uns quants centenars de milers més de ciutadans n’estem al marge, de tota aquesta cantarella. S’ho trobaran, no en dubti, en el cicle electoral que viurem el 2023 i el 2024. Ves que no els passi una cosa semblant a la de la selecció espanyola a Qatar i treguin algun resultat que els posi a cent, com el 7 a 0 contra Costa Rica, però acabin sortint per la porta del darrere. Creure en la república i creure en la independència del meu país, a mi no em crispa. A mi em crispes tu, Pedro Sánchez. Tu sí que em crispes. Tu i el que mous, que és patrioterisme espanyol, i que us infla les plomes com un paó reial per poc que us deixeu anar. Com s’infla Salvador Illa, que ensuma la plaça de Sant Jaume, i s’estufa a cada moment. Com ahir, quan enviava missatges a la dreta en l’acte de promoció de la candidatura de Jaume Collboni a l’Ajuntament de Barcelona. “Ara les lliçons de patriotisme les donarem nosaltres! Què s’han cregut? La Constitució es compleix tota!” Lliçons de patriotisme espanyol, és clar, que aquestes són constitucionals i volen continuar-les engargallant com han fet tota la vida.

Dimarts. 13. DESEMBRE

Borrell, sou i pensió

La foto amb la guerrera militar era per preparar el fetge per sentir-se dir de tot

Heu entès ara per què es va disfressar de militar l’alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat fa vuit dies per inaugurar un campament militar a Polònia? Des del dia que ho va fer donava voltes a les raons profundes que devien portar Borrell a presentar-se amb una sahariana militar. Era només per tornar a triomfar a les xarxes. “Nasío pa matà!”, escrivia Bozzo. “Es pot ser més ridícul?”, preguntava Eugeni. “Es creu Napoleó, no hi ha cap més explicació”, piulava Baños. “Diplomàcia i militarisme és un oxímoron”, assenyalava One of Hus. També ho feia ras i curt Sóccatalásiosi: “Més ridícul i no neix.” Com li deia By Junkie: “Aquest impresentable ens portara a la guerra.” I encara més, Mamónides: “El general Bum Bum.” Era, ja es veu, entrenament seu i esfondrament de l’enemic. Com que per la guerrera militar ja li han dit de tot menys senyor, tenia preparat el fetge perquè es fes públic que el sou mensual de 20.000 euros que cobra és compatible amb una pensió com a exdiputat europeu, que també cobra. I la cobra bo i sabent que surt d’un fons que està fallit i que haurà de ser rescatat un dia d’aquests pel Parlament. Hi ha parelles d’edat que no es casen perquè perdrien la pensió de viduïtat. En canvi, a Borrell n’hi ha tocat una que és compatible amb un sou de 20.000 euros al mes. I tampoc és perquè la carrera política del raier sigui curta com la d’un futbolista, que ell ja n’ha fet 75.

Dimecres. 14. DESEMBRE

Sobreviurem a tele i ràdio

La BBC prepara tancar les emissions tradicionals en la propera dècada

Recorden la cançó de Carlos Puebla Y en eso llegó Fidel? Avui ve al cas, sobretot, la tornada. “S’ha acabat la diversió. Ha arribat el comandant i ha manat parar.” No parlo de política institucional, no. Avui no. És l’apassionant i desgarbellat món del periodisme i la comunicació. Ja són tres dècades de festa que suporem savis saberuts anunciant la mort de la premsa i fins i tot posant data per a l’enterrament, el 2017. Tim Davie, director general de la BBC, en una xerrada a la Royal Television Society ha actuat de comandant. Que s’acabi la conya sobre la premsa, que això va per a tots! Que del vell model comunicatiu aquí no se’n salva ni Déu! Segons Davie, “la corporació BBC (com d’altres de tot el món) es prepara per tancar les seves emissions tradicionals de televisió i ràdio durant la pròxima dècada”. L’àvia Neus no s’hauria estat de deixar anar un “càgum l’os pedrer!” Poca broma, la BBC. Són més de deu envelats com el que aquí té la Corpo. El 2022, una plantilla de 21.281 empleats i un pressupost de 5.000 milions de lliures. El 70% s’ingressa amb 159 lliures anuals que paga d’impost cada aparell de televisió. El 20% són ingressos comercials i el 5%, aportació directa del govern. Tanta llengua i al final el paper anirà a l’enterrament de la tele. I el futur serà digital, sí. Però avui, a Catalunya, els deu diaris en paper facturen 150 milions de euros i ocupen 1.000 persones Els deu nadius digitals en facturen 15 (10%) i n’ocupen 180 (19%).

Dijous. 15. DESEMBRE

Coses que mai farien

Els tres que ens venen el peix no estan d’acord amb el peix que ens venen

La situació és que els tres que venen el peix de la reforma dels delictes de sedició, desordres públics agreujats i malversació no es posen d’acord sobre el peix que ens venen. ERC diu que no patim, que ni escata ni espina. El PSOE, que no ens confonguem, ens deixaran més galdosos que una escórpora o una medusa. I ECP ara fa un pas enrere perquè li sembla que el que han portat són carpes greixoses de l’Onyar. L’alta judicatura està que trina i ja veurem per on sortirà quan a ells els arribi l’hora de les interpretacions de les lletres petites. Els merders que habitualment han generat els pessebres de la plaça Sant Jaume no seran res en comparació amb el que generarà el pessebre que han organitzat per dir que la taula de diàleg tanca l’any amb un gran acord de desjudicialització. Verges dels set dolors! Quanta frivolitat i quanta incompetència! I mentrestant fan els tràmits parlamentaris d’una reforma que ni els mateixos reformadors atien a definir igual, ja ens han penjat una altra meravella al núvol. L’acord de claredat ara serà un referèndum montenegrí que tiraria milles amb un 50% de participació i un resultat del 55%. Com al circ. Més difícil encara! Un referèndum pactat amb qui no en vol pactar! I tenen la barra o la miopia de dir que ja canviaran, que ja han forçat altres vegades el PSOE a fer coses que no volien fer! Quines? És ERC qui està fent coses que sempre havia dit que mai no faria! No ho veuen, de veritat?

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor