Opinió

De Fraga a Maó

Anar a plegar Cap d’any

Lo rader dia de l’any és, pels adults, un dia per fer balanç de l’any que dixam enrere, de pensar en los propòsits del que vindrà, de fer sopars, estar de festa... Però paral·lelament a tot això, al poble de Nonasp, los xiquets i xiquetes tenen una tradició molt especial lo dia 31 de desembre: anar a plegar cap d’any.

No sabem d’on ve ni quan es va començar a fer, però, a principis dels anys vuitanta del segle XX, es van arreplegar testimonis de nonaspins octogenaris que explicaven que, quan eren petits, ja anaven a plegar cap d’any, igual que ho havien fet anys enrere sons pares. Contaven que, quan se començave a fer de nit, podien veure’s voltant pel poble grupets de xiquets i xiquetes en senalles, que anaven per les cases. Primer a les cases que tenien confiança: parents, amics, veïns... i els més decidits a qualsevol casa provaven sort.

Després de picar a la porta cridant: “Tia!”, la persona de la casa preguntave: “Qui és?”, i ells contestaven: “Venim a plegar cap d’any i si no mos donau res us prendrem la clau del pany.” La dona, que ja tenie alguna cosa preparada (un grapat de figues seques o armelles, una barreta de guirlatxe...), baixave a baix per donar-ho als xiquets. Tot seguit ells contestaven: “Aquí està el rei petit, que per una botifarra ballarà tota la nit; aquí està el rei gran, que per una botifarra ballarà tot l’any.” I després de donar les gràcies, se n’anaven a continuar lo recorregut en la bossa una mica més plena i més contents que un gínjol.

En aquells temps, les portes de les cases eren més grans que les d’avui en dia perquè per elles, a més de les persones, hi havien de passar los animals de llaurança per dixar-los a l’estable. Estes portes s’aurien per mig d’un picaport i sol tenien una clau, feta pel ferrer del poble, que sempre estave ficada al pany. Això mos permet entendre lo sentit de la primera estrofa, que fa referència a “us prendrem la clau del pany”.

Esta tradició ha arribat als nostres dies, i avui al tard podrem veure alguns xiquets del poble anant a plegar cap d’any igual d’il·lusionats que ho van fer els que els van precedir. Qui tornés a ser petit per anar a plegar cap d’any!

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor