Google i el català

El gegant tecnològic Google, que és el que segurament té més dades de tots nosaltres, ha hagut de reaccionar davant l’allau de peticions que li demanaven revisar l’algoritme que discrimina la llengua catalana al seu popular cercador. El curiós del cas és que la reacció, en forma d’una piulada al seu perfil oficial de Twitter, @searchliaison, l’ha fet també en llengua catalana. Aquest fet demostra, per si calia, dues constants que tot defensor de llengües minoritzades no hauria de perdre de vista: la primera, la importància de la mobilització i la unió d’esforços i energies concentrats en un objectiu precís; la segona, la lògica empresarial. Almenys, la lògica empresarial de la immensa majoria de companyies d’arreu del món que no té cap problema –tampoc cap interès especial– a fer servir la nostra llengua. És a dir, que la relació que Google, o Microsoft, o Apple, o TikTok… tinen amb la nostra llengua segueix la lògica del mercat, no la que apliquen la majoria d’empreses espanyoles, caracteritzada per una discriminació conscient i política del català. Si hi ha mercat, faran servir el català.

Per això hem de tenir sempre present que això que en diem “el mercat”, som cadascú de nosaltres. Si consumim en una altra llengua productes o opcions que estan disponibles en la nostra, o si ens resignem que ens els serveixin els qui de manera deliberada l’exclouen, enviarem un missatge gens equívoc: la llengua ens importa un rave mentre el producte funcioni. I això afecta no només les llengües minoritzades. S’han fixat que moltes de les plataformes audiovisuals distingeixen, entre les seves opcions lingüístiques, subtítols en espanyol i subtítols en espanyol de llatinoamèrica? (Una cosa similar passa amb l’anglès, també). No és per cap deriva negacionista de la unitat de la llengua castellana, com sí que fan autoritats i empreses espanyoles amb les variants de la llengua catalana, sinó que obeeix a una simple lògica de mercat: el nombre de clients potencials que parlen un espanyol diferent del que es parla a la península Ibèrica és molt més elevat. És més: si un dia aquestes plataformes descobrissin que només una minoria molt minoritària selecciona l’opció de “subtítols en espanyol” i que gairebé tothom prefereix la versió llatinoamericana, el nombre de pel·lícules disponibles es reduiria.

A Google han pres consciència que hi ha un mercat en català. No pas d’ara, sinó des de bon començament, quan van apostar per la nostra llengua en els seus serveis més importants. El seu traductor, per exemple, és força correcte (per bé que millorable). És cert que hi ha molts catalans escampats pel món que fan servir la seva capacitat d’influència per fer visible la necessitat de protegir el català, però sense la persistent demanda de continguts i serveis en català, cap gegant tecnològic no mouria un dit. Depèn només de nosaltres.