Punts de vista
EL DILEMA DE LLARENA
Llarena ha de moure fitxa. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en la sentència de dimarts, lluny d’aplanar-li el camí de les euroordres, ha creat un gran maldecap al jutge del Suprem. D’entrada li ha dit que aquí no s’acaba res i que la partida continua. Sembla fútil, a hores d’ara, pensar que ni Llarena ni tota la sala segona del Suprem en pes, després de llegir la sentència, reconeixeran entre els GOI (grup objectivament identificable) els independentistes catalans, i encara menys, és clar, que admetran que els han perseguit per terra, mar i aire i de manera arbitrària. Això ho hauran de dir altres tribunals de fora de les fronteres espanyoles si no és que el magistrat Llarena renuncia a perseguir els exiliats, una aposta que ara mateix sembla poc realista.
De moment des del convent de les Salesas de Madrid, seu del Tribunal Suprem, hi ha silenci, malgrat que dimarts mateix el seu president, Francisco Marín Castán, en unes breus declaracions a la premsa semblés que s’havia encomanat a la fe divina. “Al Suprem hi ha un sentiment de satisfacció”, era el seu resum sobre la sentència del TJUE. Ja se sap que el dret no és una ciència exacta, i que es pot defensar una tesi i, si cal, just la contrària, però que el president del més alt tribunal d’Espanya vulgui fer creure que des de Luxemburg els han fet una ovació i els han posat la catifa vermella, denota que o bé és un pèssim jurista amb problemes de comprensió lectora o que hi aboca mala fe.
El moll de l’os de la qüestió és allò del “jutge predeterminat per la llei”, que no és ben bé la discussió entre tribunals sobre a qui li correspon quedar-se un cas, sinó un dret fonamental, poca broma! Des del primer dia s’ha denunciat que el Suprem no era el tribunal competent per jutjar l’1-O, malgrat l’argumentari que van desplegar per justificar-ho. Però, és clar, ho discutia el Suprem tot solet, sense possibilitat que una segona instància ho pogués reavaluar i ratificar. I aquí és on el TJUE hi veu un gran problema, que ha deixat per escrit en un paràgraf de la sentència, i que ara és el gran maldecap del Suprem. Llarena pot tornar a enviar les euroordres, però els tribunals belgues tenen encara més arguments per tornar-les a denegar.