Punts de vista
Més temps
Quan tot va tan de pressa, convenen eines com ‘TIME’ o La República, amb claus i reflexió per entendre l’actualitat
A finals del mes de maig, el dia 28, el setmanari que tenen a les mans, farà cinc anys. Ens n’hem de felicitar tots plegats, d’aquest periple. I que per molts anys més! I és per aquest motiu que per reivindicar la feina de La República, avui els volia recordar que en fa cent que es va publicar per primera vegada uns dels setmanaris referents al món. Em refereixo a la revista TIME. La característica revista de les vores vermelles, la que designa la Persona de l’Any, la que no ha amagat mai el seu objectiu, ja des de les lletres de la seva capçalera. TIME és l’acrònim de today information means everything, és a dir ‘avui la informació ho és tot’. Hi ha algú que dubti d’aquesta declaració d’intencions, d’ara fa cent anys? Antigament, els atles explicaven el món d’una determinada manera. Aquells que sabien com era el món sabien com havien d’actuar i, per tant, era un instrument de coneixement i de poder. Per això els reis i monarques d’arreu contractaven cartògrafs perquè els fessin atles i així amb aquella col·lecció de mapes en volum tenien la sensació gairebé real que el món era a les seves mans. No en va, dels primers mapes se’n deien theatrum orbis terrarum, ‘el teatre del món’. Donaven les claus per interpretar i conèixer millor el món en què vivien, aprenien a llegir entre línies perquè no hi haguessin lectures que portessin a un final indesitjat. La informació sempre ho ha estat tot. I en una època que va tan de pressa i se’n consumeix tanta i tan diversa convenen eines com les revistes o els setmanaris, digues-li TIME o La República, que puguin donar les claus per entendre de manera reposada l’actualitat. No són fills de les urgències ni de la immediatesa que exigim a altres mitjans. Aquí hi ha la reflexió pausada i documentada per interpretar les notícies que ens han servit a cop de titular i que l’allau informativa diària no ens ha permès aturar-nos-hi per aprofundir-hi i aprendre’n. Aquesta feina la fan els que elaboren les pàgines d’aquestes revistes i setmanaris, que amb la dedicació de la puntaire i l’orfebre s’escarrassen a presentar amb traça i enginy enfocaments i perspectives d’aquelles informacions que necessiten més temps.
