CONTRA LA GESTACIÓ SUBROGADA

La compra d’un nadó mitjançant el lloguer del cos d’una dona als Estats Units per part d’Ana Obregón ha tornat a situar la gestació subrogada a la primera línia d’actualitat.

La llei espanyola del 2006 sobre tècniques de reproducció humana assistida prohibeix la gestació subrogada. La modificació de la llei espanyola de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs, que va entrar en vigor al març, la considera una forma de violència contra les dones en l’àmbit de salut sexual i reproductiva, i en prohibeix la publicitat. Malgrat la fermesa de la llei, segons la darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió, un 47,9% dels catalans creu que la gestació subrogada s’ha de permetre en alguns casos.

La dada indica la dificultat del govern català i les associacions feministes per sensibilitzar la població sobre aquesta forma d’explotació reproductiva d’éssers humans i de compravenda de nadons. Part d’això és culpa dels mitjans de comunicació, que han representat la pràctica com un acte de solidaritat envers famílies desesperades que hi recorren com a últim recurs de cara a complir el somni de tenir canalla. Paral·lelament, els discursos liberals s’han apropiat del lema a favor de l’avortament “Nosaltres parim, nosaltres decidim”, per presentar la decisió de gestar per un altre com un exercici d’autonomia corporal.

La societat catalana no acceptaria el dret a l’autonomia corporal per permetre que hi hagués persones que es venguessin un òrgan. La desesperació de les famílies que veuen perillar la vida d’un ésser estimat tampoc seria un argument prou reconegut socialment per acceptar que es pagui per obtenir un òrgan. La donació d’òrgans a Catalunya és altruista, i hi ha qui podria argumentar que amb la gestació subrogada es podria fer el mateix, permetre només l’altruista. Hi ha dos problemes. El primer és que, a diferència de viure amb dignitat, tenir fills no és un dret. El segon és que l’experiència internacional mostra que la gestació subrogada altruista no evita la comercial.

Al Regne Unit, la baixa oferta de gestants altruistes fa que moltes famílies optin per comprar bebès a països que ho permeten. Al Canadà, si bé la gestant no obté cap compensació econòmica significativa, el negoci el fa la indústria que s’estableix al seu voltant: advocats, agències de gestació subrogada, clíniques de reproducció assistida... Com a resultat, el Canadà és una de les principals destinacions del turisme de gestació subrogada. Grècia fa més de vint anys que va legalitzar la gestació subrogada altruista. Segons una recerca de Konstantina Davaki, la majoria de gestants altruistes eren dones de l’Europa de l’Est que, en alguns casos, eren treballadores domèstiques de les famílies per les quals gestaven. A més a més, el nombre de dones que es van oferir a gestar de manera altruista va créixer durant els anys de la crisi econòmica.

La gestació subrogada no genera gaire rebuig perquè, com en altres àmbits de la vida, els cossos de les dones es posen al servei dels desitjos i anhels de les altres persones, especialment dels homes. Perquè aquesta servitud sigui interioritzada per les dones, es basteix com un acte d’amor, solidaritat i altruisme envers l’altre. Les llibertats no operen en el buit, i la raó per la qual el discurs liberal defensa l’autonomia de la dona per decidir si vol gestar el bebè d’una altra persona és perquè és beneficiós per a l’economia. El neoliberalisme perviu a còpia de precaritzar la vida i la feina de les persones i d’aprimar l’estat del benestar per destinar els recursos públics als seus interessos. Això implica, per a gran part de la societat catalana, endarrerir el projecte de criar canalla. És aquí on el neoliberalisme ofereix la comercialització dels cossos de les dones com a solució a aquelles que ja no poden concebre per culpa d’aquest procés d’infertilització social. I es combat, doncs, amb polítiques públiques que promoguin una criança saludable per a progenitors i criatures, que facin que la cura vagi al ritme de l’ésser humà i no del capital.