De Salses a Guardamar
SUMAR ÉS RESTAR
Les eleccions nacionals valencianes ja estan convocades formalment: diumenge, 28 de maig. Queda, doncs, poc més d’un mes per a aquesta cita amb les urnes que haurà de prorrogar almenys una legislatura més l’actual govern de coalició entre PSOE, Compromís i Unidas Podemos o, per contra, donar pas a una coalició de dretes que estaria formada, en aquest cas, per PP i Vox. Així de dramàtica és la tria electoral valenciana en una cita amb les urnes que l’espanyolisme més agressiu que hem de patir a tots els Països Catalans espera amb ànsia mentre saliveja d’ensumar la sang.
Tanmateix, ara com ara només tenim unes poques certeses al respecte. La primera és que si el debat se centra en els temes i les polítiques que es voten en aquestes eleccions, és a dir, les polítiques locals i nacionals valencianes, el més segur és que repetisca el conegut com a govern del Botànic. La segona certesa és que si, per contra, el debat se centra en els temes que omplin la gran majoria dels mitjans de comunicació que consumeixen els valencians, és a dir, els temes espanyols –és a dir, madrilenys–, els actuals inquilins de la plaça Manises de València –i altres– ja poden anar fent la mudança. La tercera, finalment –i tristament– és que serà molt difícil que els electors centren el debat en els temes valencians si ni tan sols ho fan els partits del Botànic, que han abdicat de construir un ecosistema comunicatiu i polític valencià propi.
En aquest sentit, Compromís, la força valencianista de la tríada, ha destacat aquestes últimes setmanes per, mentre el govern estatal tornava a incomplir la promesa i el pacte de resoldre el problema crònic –el més greu– de l’infrafinançament valencià, llançar-se als braços del projecte polític de la vicepresidenta d’aquest govern, Yolanda Díaz. Sense una força valencianista forta, no hi haurà continuïtat del Botànic. De fet, ni tan sols hi hauria hagut canvi en 2015 i encara tindríem el PP en la Generalitat. Si satel·litzar-se respecte a la nova llavada de cara de l’esquerra espanyola no és una bona opció mai, menys encara ho és en aquest context, que pot resultar suïcida. Sumar amb un factor negatiu és, doncs, restar.