Una bomba de rellotgeria

Després de diverses hores de reunió, la Junta Electoral espanyola (JEC), que actuava a instàncies del Partit Popular, Ciutadans i Vox, va decidir donar un termini de deu dies a la mesa del Parlament per tal que comuniqui “les decisions, resolucions o qualsevol altra mesura” que hagi pogut adoptar en relació amb l’escó de la diputada Laura Borràs després de la seva condemna per un delicte de prevaricació i un altre de falsedat documental quan era presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes. De tota manera, la JEC li recorda que quan hi ha un supòsit d’inelegibilitat sobrevinguda per una condemna d’inhabilitació, encara que no hi hagi sentència ferma, la retirada de l’escó i la pèrdua de l’acta de diputat són “automàtiques”.

Cap resolució en ferm, però sí una bomba de rellotgeria que deixa al damunt de la mesa del Parlament i que té el compte enrere activat. La decisió no representa cap novetat. El cas de l’expresident Quim Torra va fixar jurisprudència. En aquella ocasió, es va determinar que és competència del Parlament retirar l’escó en el cas d’una condemna no ferma, si bé es va deixar clar que si aquest no intervenia o “per qualsevol altre” motiu, l’òrgan electoral espanyol podia fer-ho. I, de fet, així es va esdevenir en el cas del mateix Torra i en el de Pau Juvillà, ambdós condemnats a inhabilitació per un delicte de desobediència. La bomba de rellotgeria, doncs, és la taula d’Alba Vergés, de la mateixa manera que la de Pau Juvillà hi va ser a la de Laura Borràs i la de Quim Torra, a la de Roger Torrent. I així anem fent, amb un Parlament que es mou al ritme que marca la Junta Electoral, el Tribunal Superior de Justícia o el Constitucional. Ara, tal com va passar amb Torra o amb Juvillà, el focus de tensió se situarà al Parlament, si bé en aquest cas hi ha una diferència fonamental; entre aquells que defensen que el cas de Laura Borràs és un exemple més de persecució política (lawfare, com s’ha repetit els darrers mesos) i els que sostenen que es tracta d’un cas de corrupció i que, com a tal, hauria de derivar en una renúncia o una retirada l’escó de diputada, de la mateixa manera que fa mesos que li demanen que renunciï al càrrec de presidenta del Parlament. De fet, la vicepresidenta primera en funcions de presidenta, Alba Vergés, haurà d’explicar a la Junta Electoral que el mes de juliol passat ja va suspendre Laura Borràs en aplicació del reglament de la cambra perquè li havien obert judici oral per “delictes vinculats a la corrupció” i que, a la pràctica, Laura Borràs ja no exerceix de presidenta ni de diputada des d’aleshores. Una altra diferència substancial amb el cas de Pau Juvillà o de Quim Torras és que en aquells casos es tractava de desobediència, mentre que en el de Laura Borràs, la condemna és per irregularitats quan estava al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes.

Quan es va tenir coneixement de la resolució de la JEC, alguns grups de la cambra es van apressar a reclamar a Laura Borràs que prengués la iniciativa i fes un pas al costat, tal com li demanen des de fa mesos. El primer secretari del PSC, Salvador Illa, va ser un dels primers que va reaccionar i, en conèixer la decisió de l’organisme electoral, va afirmar que “no s’hauria hagut d’arribar fins aquí”. Des d’ERC, que tindran un paper rellevant en aquesta qüestió, s’insisteix que es tracta d’un cas de corrupció i que Borràs hauria d’apartar-se voluntàriament, però tenen una certa mandra per actuar des de la mesa del Parlament i refermen el compromís de legislatura subscrit amb Junts per tal que un diputat o diputada de Junts d’aquesta formació assumeixi el relleu a la presidència del Parlament. Tot i això, defensen que el reglament de la cambra no preveu la retirada de l’acta de diputat fins que no hi hagi una sentència ferma i sostenen que la intervenció de la JEC és una ingerència clara, ja que no es tracta d’un organisme competent per intervenir en aquest afer. És molt probable, doncs, que aquest sigui el posicionament que defensi Alba Vergés, amb la qual cosa la JEC podria tornar a intervenir en el cas. Fins que no ho faci i retiri definitivament l’escó a Laura Borràs, probablement la primera o segona setmana de maig, no començarà en realitat el xoc polític. La primera setmana de maig hi ha prevista la celebració d’un ple al Parlament, el darrer abans de les eleccions municipals. Just en aquella sessió s’haurà de debatre la proposta de reforma de reglament que van presentar els socialistes per cessar Borràs.

Caldrà comprovar, també, la reacció a l’interior de Junts. Laura Borràs manté el seu cercle de fidels incombustibles, que la segueixen a tot arreu i en qualsevol circumstància. El 5 d’abril, mentre tots els grups parlamentaris, excepte Junts, reclamaven a la presidenta suspesa que fes un pas al costat, la secretària segona de la mesa, Aurora Madaula, i el diputat Jaume Alonso-Cuevillas van aparèixer al faristol del Parlament i, en un gir de guió inesperat, tarantinià, van reclamar que Borràs fos restituïda. Madaula va assegurar que la sentència del TSJC certificava que “no es tractava de corrupció” perquè no hi va haver “lucre personal”, i va reclamar que s’anul·lés l’acord pres per la mesa del Parlament el 28 de juliol, que havia propiciat la suspensió de Laura Borràs. Madaula va afirmar que quan es va introduir l’article 25.4, que preveu la suspensió dels diputats si se’ls obre un judici oral per corrupció, es va fer pensant en el lucre personal, una circumstància que no es va donar, segons Jaume Alonso-Cuevillas. És previsible, doncs, que els afins a Borràs es mantinguin en la mateixa posició, encara més tenint en compte que l’ultimàtum el dona un organisme com la Junta Electoral espanyola. Una altra cosa és què es farà des de Junts. Fa pocs dies, en una entrevista al diari Ara, la presidenta de la comissió de garanties del partit, Magda Oranich, va assegurar que eren majoria els militants que pensaven com ella. És a dir, que defensaven que Laura Borràs havia de fer un pas el costat. També va remarcar, però, que el secretari general del partit, Jordi Turull, era conscient que “aquests problemes, en període electoral, són dolents per a tothom”. Ara que Borràs es troba a un pas de ser desposseïda de l’acta de diputada, caldrà comprovar si el partit li reclamarà també que deixi el càrrec de presidenta del partit. La decisió no resultarà gens senzilla, i és molt probable que, si es produeix, no es faci fins després de les eleccions per evitar que interfereixi en les expectatives electorals de Junts.