La responsabilitat més meravellosa

La Universitat de Washington va publicar un estudi el 2020 a The Lancet en què ens advertia que no estàvem preparats per afrontar la caiguda dramàtica del nombre de naixements que es produiria. Dos anys després, el 2022, les Nacions Unides, tornaven a posar el focus en el descens de la fertilitat a escala mundial, que ocasionava una desacceleració sobtada de les taxes de natalitat. En aquell moment, les estimacions de l’ONU assenyalaven que la població mundial assoliria el seu punt màxim, amb 10.800 milions d’habitants, el 2.100, any en què es preveu que vuit de cada deu persones viurà a Àsia i Àfrica, mentre que a Europa s’hi ubicarà el 5% de la població mundial.

El 2022 ja s’advertia que l’Estat espanyol afrontava un “hivern demogràfic”, i les previsions estimaven que perdria 17 milions d’habitants aquest segle a causa de la baixa natalitat, que suposarà una pèrdua del 35% de la població. Estem al 2023 i ja comencen a notar-se els efectes d’aquelles advertències: el gener, Espanya se situava com el segon país d’Europea amb la taxa de natalitat més baixa –segons un estudi de l’escola de negocis TBS Education-Barcelona, entre els anys 2017 i 2021, a l’Estat hi va haver 7,6 naixements per cada 1.000 habitants–, només al darrere d’Itàlia, on era del 7,1.

A l’Estat, tot i que les dades assenyalen un descens generalitzat del 10% en totes les regions, Cantàbria, Astúries i Galícia són les comunitats amb menys natalitat. Ja és evident el descens en el nombre de parts que són atesos a Espanya, on el 30% dels hospitals n’atenen menys d’un al dia. Aquest descens també es fa patent en el tancament d’aules (a Astúries no poden omplir les destinades a alumnes de 3 anys, i a Guipúscoa han perdut 300 aules en deu anys per a nens d’entre 3 i 5 anys). Les conseqüències d’aquesta catàstrofe són inimaginables i és una necessitat urgent i molt necessària que els governs prenguin mesures. Promoure facilitats és un imperatiu, sobretot perquè les causes principals es troben en les dificultats econòmiques de la població en edat fèrtil, la impossibilitat per emancipar-se (falta de seguretat laboral, sous paupèrrims, habitatges amb preus inassumibles) i una cultura que, cada vegada més, qüestiona el desig de crear una família.

Tenir fills és una grandíssima responsabilitat, però sens dubte és la responsabilitat més meravellosa que se’ns pot presentar a la vida. Exigim que els nostres impostos, en lloc de finançar guerres absurdes, es destinin a ajudar les famílies, que bona falta ens fa a tots.