Abstenir-se és recular

Ningú pot afirmar que els tres partits independentistes que es presenten a les eleccions del 23 de juliol vinent no representen tres actituds prou diferenciades davant la confrontació amb l’Estat espanyol i que no abasten un bon tram de l’arc ideològic. Potser n’hi podria haver algun altre, però quants més en farien falta fins que cap llepafils no hi trobés ni un grumoll per rondinar? Perquè, és veritat, no n’hi ha cap que no tingui cadàvers a l’armari, caqueta a les calces, llard als dits, butxaques de doble folre, llufes a la camisa o mosques a la sopa. Digueu-ho com vulgueu i digueu-ne, també, com vulgueu del càstig que els ciutadans els hagin d’infligir per les seves impureses. Però no en digueu abstenció ni feu cas de les veus patrocinades que l’abonen. Som un país ocupat i, en aquesta situació, abstenir-se és frenar la pressió per recuperar la pròpia sobirania; és recular i lliurar els escons que es diputen a l’unionisme. I no se sap de ningú que hagi guanyat cap batalla cedint les seves posicions a l’enemic.