Opinió

Punts de vista

Dos-cents cinquanta mil

Què faríeu si us sobressin 250.000 euros? Comprar-vos un pis a Reus? Donar-los a una ONG? Anar a fer un cop d’ull a les restes del Titanic? Bingo! Va haver-hi cinc persones que van escollir la tercera opció. I ves per on, els va sortir el tret per la culata.

Dos-cents cinquanta mil euros per gastar-se en un caprici. Fa mesos, Cristiano Ronaldo es va gastar 60.000 euros per projectar la imatge de la seva parella, Georgina, a l’edifici més alt del món, el Burj Khalifa. Poc després, Ana Obregón se’n deixava 170.000 per comprar un nadó a una mexicana pobra que en va cobrar 30.000 per gestar, parir i vendre la criatura.

Aquests últims dies hem assistit al Gran Hermano del rescat dels milionaris a qui se’ls va ocórrer que anirien a fer un cop d’ull al Titanic; si bé no eren ben bé turistes, el que ha quedat clar és que tenien 250.000 euros per deixar-se en l’excursió. Si de tots els naufragis se’n fes la mateixa cobertura minut a minut, no podríem dormir a les nits. Hi ha gent que en paga 4.000 per pujar a una pastera amb tres-centes persones més, sense cap tipus de seguretat, ni de repercussió mediàtica, ni de certesa. Què us n’haig de dir, si no s’ha parlat de res més aquestes setmanes? Que mentre s’invertien quatre vaixells i deu helicòpters dels EUA, un robot submarí francès i dos avions del Canadà per buscar cinc milionaris, es deixaven durant deu hores al mar Jònic set-cents migrants a la deriva i que quan els van rescatar ja se n’havien mort setanta-nou. I aquests 4.000 euros els representen els estalvis de tota la vida o un deute de per vida amb la màfia que els cobra. És tan fastigosament comparable, que parla per si sol: tots som iguals, però uns són més iguals que d’altres.

Uns es gasten diners banyant-se en llet de burra, bevent xampany en copes d’or, pagant un seguici que els rigui les gràcies i els doni la raó, i uns altres, literalment, veuen morir entre mosques, impotents, els seus fillsde fam. Hi haurà qui afirmarà sense escrúpols que perquè uns puguin viure bé, d’altres han de viure malament. Però així de malament? Així de bé? Què és viure bé?

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor