Punts de vista
ESPECTACLES QUE FAN NOSA
Parlar de tot i sobre tot ja no serà possible amb l’argument del respecte, l’honor o l’educació?
Les xarxes acumulen aquests dies informacions sobre ajuntaments que s’han tornat d’un gris fosc ultradretà i que han començat a anul·lar determinats espectacles culturals no alineats amb la nova ideologia que estrena el consistori. En un escenari on la democràcia i els drets aconseguits pels governs dits d’esquerres comencen a esquerdar-se, que actors o actrius es queixin que no els volen contractar no sembla el més important. No ho sembla, però ho és molt. El món de la faràndula s’ha caracteritzat sempre per ser incòmode, per buscar els tres peus al gat del poder, per dir veritats com una casa amagades darrere l’humor i per convidar aquells que els escolten a reflexionar sobre allò que fa tanta gràcia, però que en realitat sovint és un problema de calat profund. En aquest sentit, doncs, sembla que els primers defenestrats en això d’anul·lar espectacles són els que presenten crítica social i els humoristes. Els primers perquè, ja se sap, ara amb molts governs del PP i Vox, aquestes propostes fan olor de rojillos, de desestabilitzadors de la pau i de l’ordre i de crítica als valors més tradicionals que, com ja s’han afanyat a defensar les dretes, han de ser objectiu prioritari per recuperar la lluentor d’una nació tan gran i sobirana com Espanya.
Em pregunto, si les coses van a pitjor –que hi aniran malgrat les enquestes cuinades pel PSOE–, qui posarà el límit a la llibertat d’expressió, un d’aquells pilars de la nostra societat que tothom, o la majoria, donava per inamovible. Seran els jutges, que s’han convertit en art i part a l’hora d’interpretar les lleis, els que traçaran la nova línia d’allò que està bé i allò que no està bé? Parlar de tot i sobre tot ja no serà possible amb l’argument del respecte, l’honor o, simplement, l’educació? Les mentides del bàndol dels guanyadors seran les úniques veritats perquè no es podran contrastar? Si ara un artista dalt de l’escenari ja fa prou por o ràbia per decidir que se’n pot prescindir sense que se’n derivi cap conseqüència, tremolo de pensar què passarà en un futur immediat en què només uns quants imposin la seva ideologia.
