Antifeixisme de fireta

L’estiu passat era Itàlia la que estava en campanya, i hi ha unes quantes similituds amb el clima electoral a l’Estat espanyol. L’extrema dreta va monopolitzar aquella campanya, marcant-ne els temes i els discursos. La resta de partits, a remolc, van basar la seva estratègia en un sobtat antifeixisme artificial, del tot impostat, que va ser un absolut fracàs: no era creïble. Quan l’antifeixisme és només un eslògan buit de significat que es treu a passejar en període electoral, banalitza el feixisme i li posa una catifa vermella.

“Cal aturar el feixisme”, va dir el líder del centreesquerra, Enrico Letta. Va sonar a broma impúdica. I és que pocs mesos abans, la plana major del món empresarial, mediàtic i polític italià de tots els colors va participar a la festa de partit Germans d’Itàlia. Letta fins i tot va intervenir a la convenció de la formació dels hereus del Partit Feixista, aclarint, entre riures, que no era dels de Meloni malgrat entendre-s’hi tan bé.

A l’Estat espanyol la legitimació de l’extrema dreta s’ha fet d’una altra manera. A Itàlia, l’extrema dreta en forma de partit és present als governs des de fa tres dècades, està normalitzada i els mitjans l’anomenen “centredreta”. A Espanya, en canvi, amb una extrema dreta ben arrelada als pilars de l’Estat que ja se sentia prou representada, no va caldre tenir un partit nítidament d’extrema dreta fins que va arribar el procés. Vox va anar de primera per fer la feina bruta a la resta, actuant d’acusació popular contra els líders independentistes. Era aleshores quan els mitjans i partits que ara apel·len a l’antifeixisme per “aturar Vox” haurien hagut de practicar-lo, aquest antifeixisme.

Però van fer tot el contrari: van legitimar Vox, acceptant-lo com a actor polític sense escarafalls. Els partits que ara branden la bandera de l’antifeixisme, el duran a la pràctica si guanyen? Es posaran de la part dels antifeixistes represaliats? El cinisme, en política, porta a la desafecció. I aquest és l’aliment preferit de l’extrema dreta.