Pacte doble i difícil

Junts té al damunt la pressió del PSOE, de Sumar, d’ERC, de Bildu, del PNB i també del PP, que fins i tot es veu amb cor de festejar Puigdemont des de la Brunete mediàtica. I tots, sense excepció, dins del marc constitucional per l’activa que impera o per la passiva que desespera, volen que faci de jutge enmig d’un tsunami d’adulacions, de festejos, de temptacions, d’amenaces i de xantatges. Aquí al mig, ERC hi apareix alhora com a soci potencial del pacte i com a intermediari del PSOE de Pedro Sánchez a qui ha fet de crossa en la passada legislatura i a qui n’hi vol continuar fent durant la propera per mantenir el protagonisme negociador de cara a Catalunya. Per tant, Junts no s’aboca a un pacte sinó a dos: un per investir un govern espanyol de centreesquerra a preu de parracs, i l’altre per evitar que un partit que li ha fet la guitza des del minut zero del procés no l’acabi estirant com un xai cap al corral d’una negociació que fa tuf d’escorxador per totes bandes. Un repte doble, difícil, complex i potser fins i tot impossible.