Opinió

Escala de grisos

LA PARADOXA DEL MIGRANT SA

La població migrada suposa una càrrega sanitària inferior a la que es podria pensar

Els migrants que arriben als països rics tenen menys probabilitats de patir càncer que la població autòctona, especialment en el cas dels homes. És el que es coneix com a “paradoxa del migrant sa”, ja que a primera vista pot semblar incongruent que un col·lectiu que –en termes generals– viu en pitjors condicions i fa pitjors feines, tingui una millor salut a llarg termini. Ja fa temps que la literatura científica parla d’aquest fenomen observat en molts països occidentals. Recentment s’ha publicat a l’European Journal of Public Health un estudi fet des de la Universitat de Màlaga, però amb dades de tot l’Estat espanyol, en què es torna a fer palesa aquesta realitat. Creuant i analitzant dades que van del 2012 al 2015 de més de 2 milions de persones –un 93,6% població autòctona i un 6,4% població migrant– s’ha vist que, efectivament, les taxes són diferents. Pel que fa als homes, les morts prematures són de 130 per cada 100.000 habitants en el cas dels autòctons, mentre que la dels migrants només pugen a 78. La principal causa (48% i 40% dels casos, respectivament) és el càncer. Pel que fa a les dones, la diferència no és tan exagerada, però també n’hi ha.

Per origen, la mortalitat va ser menor entre la població llatinoamericana (homes amb un 81% menys de risc, dones amb un 54%). Els home procedents d’Europa de l’Est van presentar un risc un 56% menor, els procedents d’Europa i d’altres països desenvolupats un risc un 73% menor i els del Magrib, un 74% menor. Tot i això, els migrants asiàtics i subsaharians no van mostrar diferències significatives. En el cas de les dones, només les migrants procedents de l’Amèrica Llatina i el Carib tenien menys probabilitats de morir de càncer que les natives.

Les causes d’aquest fenomen no queden clares, i segons els investigadors en salut pública es poden atribuir a diversos factors. D’una banda, la migració podria ser el resultat d’una selecció positiva: les persones amb més bona salut són les que més marxen dels seus països. D’altra banda, sembla que la població migrant manté uns hàbits de vida més saludables que la dels països rics, encara que hi visquin. Finalment, també hi podria influir –tot i que no queda tan clar– la possibilitat que les persones que estan malaltes tornin al seu país. En qualsevol cas, estudis com aquest demostren que la població migrada suposa una càrrega sanitària inferior a la que es podria pensar. En una societat com la nostra, en què la majoria de les decisions es prenen a partir del cost i el rendiment, pot servir d’argument per defensar la immigració. És trist que hagi de ser així, però les manipulacions i les falsedats que s’escampen des de partits d’extrema dreta potser s’hauran de començar a rebatre amb dades a la mà. Per molt que alguns els demonitzin, és evident que els migrants són i seran necessaris per a la crisi demogràfica que viurà una Europa extremadament envellida en les pròximes dècades. Potser no els serveix l’argument de l’enriquiment cultural i no creuen que valgui la pensa apostar per l’apropament i la comprensió mútua, però si més no haurien d’entendre que econòmicament la immigració és rendible.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor