LÍNIES VERMELLES

El debat d’investidura frustrat d’Alberto Núñez Feijóo al Congrés ha coincidit amb el de política general del Parlament. Dos escenaris diametralment oposats, però amb interaccions inevitables. A Madrid, el candidat del Partit Popular no ha tingut cap opció d’aconseguir els quatre diputats que li falten, una mostra de la solitud dels populars, que han acabat lligant el seu destí al discurs i a l’estratègia de Vox. A Barcelona, Pere Aragonès també s’ha mostrat sol, com a mínim en allò que fa referència a l’acció de govern. Una proposta de Junts, amb el suport també del PSC, els comuns, el PP i Cs, ha constatat la “falta de confiança” d’una majoria del Parlament (77 dels 135 diputats) en el govern d’Aragonès, així com la seva “feblesa, inestabilitat i manca de previsió”. El govern, en tot cas, ha sortit del debat de política general tan afeblit com va entrar-hi, amb l’únic suport garantit dels 33 diputats d’ERC i sense cap altre recurs que sobreviure gràcies a la inviabilitat d’un acord entre la resta de forces, que fa que sigui inviable una moció de censura i també la possibilitat de recórrer a l’aritmètica parlamentària.

A banda de constatar la seva solitud a Catalunya, ERC ha aconseguit pactar, ni que sigui en el temps afegit, dues propostes de resolució que reforcen l’estratègia negociadora a Madrid. Dos textos que fixen els límits per als dos grans temes que hi ha al damunt de la taula de negociació amb el PSOE: d’una banda, l’amnistia i, de l’altra, el referèndum. En el primer cas, els tres partits independentistes han aconseguit superar les discrepàncies a partir d’un text que defensa la necessitat d’una llei d’amnistia que deixi sense efecte “allò que s’havia tipificat com a infracció penal o administrativa, en relació amb la defensa a l’exercici del dret a l’autodeterminació de Catalunya”. El text també ha rebut el suport dels comuns, amb la qual cosa obté un aval considerable, de 81 dels 153 escons de l’hemicicle. En l’altra proposta de resolució, la que fa referència al referèndum d’autodeterminació, s’insta les forces polítiques catalanes amb representació a les Corts espanyoles a no donar “suport a una investidura d’un futur govern espanyol que no es comprometi a treballar per fer efectives les condicions per a la celebració del referèndum”. Es tracta, doncs, d’una línia vermella traçada de forma coordinada, en aquest cas entre ERC i Junts, la qual cosa representa un avenç significatiu en l’estratègia que s’ha seguit fins ara i una mostra de fortalesa que permetrà afrontar amb més garanties la fase decisiva de les negociacions.