‘Terenci, la fabulació infinita’

El 22 de setembre es va estrenar a Filmin la sèrie documental Terenci. La fabulació infinita. Durant aquestes setmanes, s’han publicat diferents articles de premsa que en fan una crítica. La majoria argumenten que, malgrat la condició d’escriptor de Terenci, la sèrie no aborda pràcticament aquesta faceta, en detriment de la seva vida personal, a la qual se li dona massa protagonisme.

Entremig d’aquesta polèmica, vaig tornar a visualitzar el documental que li va dedicar el programa Imprescindibles de La 2 de TVE l’any 2011, i en el qual el fil conductor és l’obra literària de Moix. No obstant això, vaig poder observar com aquest film enceta, molt discretament, una línia paral·lela que aborda la vida personal de l’escriptor i que, possiblement, hagi pogut ser un punt de partida per als creadors de Terenci. La fabulació infinita en el moment en què van decidir quina perspectiva havia d’adoptar el film.

L’abril passat vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la presentació de la sèrie documental a l’Ateneu Barcelonès, i el mes passat, a la preestrena al Cinema Verdi, en totes dues ocasions amb la presència de Marta Lallana i Álvaro Augusto, directora i guionista, respectivament. Ells van remarcar que el film era un homenatge i una celebració, i que havien intentat plasmar la complexa personalitat de Terenci Moix. Lallana i Augusto s’haurien pogut limitar a retractar la faceta literària i tòpica de Moix o bé, per exemple, fer una proposta que hagués aprofundit i ofert un nou punt de vista analític de la seva obra, en especial de l’etapa catalana (cosa que podria ser molt interessant). Però bé, això no ha estat així, i l’elecció dels autors no crec que desmereixi en absolut el treball, perquè l’enfocament que li han donat ha estat una aposta certament valenta i trencadora amb el que el públic en general podia esperar –com ho va ser al seu dia la literatura de Terenci.

Conèixer la seva construcció com a personatge públic i mediàtic, el component homosexual tractat amb naturalitat i avançat al seu temps, i tot l’entreteixit de la seva personalitat i les seves accions, ben segur que contribuirà a configurar una nova lectura que pot ajudar a establir unes bases per a futurs treballs que abordin la seva literatura.