Opinió

A fons

L’oblit del reequilibri territorial

L’àrea d’influència de Barcelona és una gran potència econòmica, però cal recordar que hi ha vida més enllà de la Diagonal
La competència és necessària, però cal més coordinació entre els diversos pols econòmics de Catalunya

Tothom sap que la major part de l’activitat econòmica de Catalunya es du a terme a Barcelona i al seu entorn, molt especialment al Baix Llobregat i al Vallès. Tot i així, aquest lideratge tampoc no ha de fer oblidar altres pols econòmics igualment imprescindibles per a un país competitiu. Dit això, quina és la realitat del pes econòmic català? Doncs que la capital d’un país de 8 milions d’habitants i la seva àrea d’influència no només concentra la major part de les inversions, sinó que, en molts moments, sembla que no existeix res més enllà de la Diagonal.

És cert que un dels criteris clau a l’hora d’injectar recursos és el nombre d’habitants, però també ho és que la resta de centenars de municipis repartits per la nostra geografia disposen de grans extensions de terra que també cal gestionar. Si, a més, hi ha desconnexió entre les diverses àrees econòmiques i poca coordinació entre si, aleshores hi ha un problema gran. Per això cal reivindicar el reequilibri territorial, un concepte que era molt vigent fa unes dècades.

Barcelona gaudeix de bona salut econòmica. Lidera la indústria del coneixement, disposa de centres biomèdics de primer nivell, instal·lacions portuàries i un modern aeroport i és molt atractiva per rebre milers de turistes d’arreu. Si a més se li suma el Baix Llobregat, que és la segona potència econòmica de Catalunya amb molt de pes industrial, encapçalat pel buc insígnia Seat, la taca centralista encara es fa més considerable. I si s’afegeix el Vallès, que amb 1,3 milions d’habitants representa el 27% de tota la indústria i el 17,4% de l’economia del país, fan que l’àrea d’influència de la capital catalana sigui indiscutible. Ara bé, hi ha vida i economia més enllà d’aquesta gran conurbació, per exemple a la demarcació que engloba les comarques gironines, que aporten el 8,2% del PIB de Catalunya. A més, aquesta àrea té una gran tradició exportadora, i encapçala el rànquing de comarques més competitives. La indústria, el comerç i el turisme són els principals puntals d’aquesta àrea econòmica.

Tarragona és un altre pol econòmic format fonamentalment per la recepció turística de la Costa Daurada i Port Aventura i, sobretot, pel complex petroquímic de la ciutat. De fet, les trenta-tres grans empreses d’aquest sector constitueixen el primer pol químic de sud d’Europa i representen el 50% de la producció química de Catalunya i el 25% de tot l’Estat espanyol. Els més de 35.000 llocs de feina que suposa aquest conjunt industrial demostren que la zona és un indret essencial per al creixement econòmic de tota aquesta regió.

Les terres de Lleida, més allunyades de l’àrea metropolitana de Barcelona, també aporten una part de l’activitat econòmica del Principat. La fruita, les hortalisses i els llegums són un dels punts fort d’aquest pol econòmic. Però també els greixos i els olis i la producció de pinso per a la ramaderia. I no cal dir que en aquesta demarcació també hi ha el Pirineu, que disposa d’un gran atractiu pel que fa al gaudi dels esports de muntanya o l’elaboració de carn i formatges ecològics. També destaca l’auge dels cellers d’altura del Pallars per combatre el canvi climàtic.

Tanmateix es podria parlar de la Catalunya Central, que té Manresa, Vic i Igualada com a principals ciutats que treballen per obtenir una economia diversificada, tant pel que fa a la producció agrícola com industrial.

Davant de tot això, el govern de la Generalitat i les institucions econòmiques haurien d’intentar avançar amb més coordinació amb els diversos eixos econòmics del territori per fer de Catalunya un país més fort, més pròsper. La competència entre les diverses zones productives sempre és convenient, però també és essencial dissenyar un pla entre les parts que tingui com a objectiu eliminar duplicitats, millorar les infraestructures i unificar la comercialització, que és una assignatura pendent de molts productes catalans. I sobretot, cal impedir, com sigui, la despoblació a les zones de muntanya i en indrets poc habitats. Per això és imprescindible l’impuls del reequilibri territorial.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor