Impermeables

Des que tinc memòria que recordo haver vist pel·lis d’acció a la tele. També recordo mon pare enviant-me a dormir algun dissabte a la nit en què estàvem tots al sofà amb la frase: “Massa violència per a tu.” Però en general, i sense que m’agradi aquest gènere especialment, escenes d’un individu carregant-se tothom en una sala amb una metralleta n’he vist a palades des de menuda. Tantes que en veure-ho no em fa moviment lo pere.

El mateix passa amb les notícies: escenes de guerra, de morts (aquests, sí, reals), gent ferida sota la runa o desesperada a les fronteres, les he vistes diàriament des que puc recordar-ho, fins al punt que ho he deshumanitzat tant que com a molt penso “quina pena, pobra gent”. I sovint m’he preguntat com és que veure el patiment dels altres no ens destrossa, no ens parteix per la meitat.

Vaig entendre-ho una mica amb el que explicava Marina Marroquí, educadora i autora d’Eso no es amor i Eso no es sexo en una xerrada a uns alumnes de secundària al documental Generació porno: que si els infants comencen a mirar porno en el moment en què se’ls comença a despertar el desig, i aquest porno comporta violència, els excitarà la violència i arribarà un punt que quan ells hagin de practicar sexe, necessitaran la violència per excitar-se. I sobretot: que si veuen violència en els anys en què es desenvolupa l’empatia, no la desenvoluparan, i el problema no només raurà en el fet que vegin una noia violada o esquarterada i no els importi gens, sinó que, a més, allò els excitarà.

I he de dir que aquesta “insensibilització”, ara que tinc una filla menudeta, l’he perduda. O almenys en part. Ara, per exemple, no puc suportar veure escenes de pel·lícules on maten nens. Ni veure els infants palestins atrapats en aquell territori sabent que no podran fugir de les bombes. Ara que sé que veure patir un fill és el més aterridor que se m’acut.

I no sé si té un punt d’ingenu, però he començat a intentar que no hi hagi una pel·li d’acció anant de fons mentre la xiqueta està jugant a terra, o que no senti notícies en què es parla de l’horror entre bajoca i bajoca, per mirar, candorosament, de no fer-la tan impermeable.