Amb perspectiva
Les Fires i el canvi climàtic
Els records de les Fires de molts gironins van associats a la fred, a aquella il·lusió d’estrenar l’abric, la bufanda i les botes
A Girona són Fires, i ja se sap que la tradició marca que “per Tots Sants, tots a Girona”. Però la tradició és precisament l’aspecte que va reculant en les nostres festes majors, que cada vegada donen més pas a una modernitat cultural que sovint és l’expressió d’un domini comercial i cultural aliè. Hi ha aspectes tradicionals i certs rituals de Sant Narcís que perduraran sempre, és clar. Les atraccions, tan incòmodes als veïns que les tenen a tocar però tan entranyables per a la mainada i que es fan eternes en la nostra memòria; les parades de castanyes torrades i moniatos; els venedors ambulants de quincalles diverses; algunes menges i delícies de temporada, com ara els panellets, els xurros i el cotó fluix... Però igual com els passa a molts carrers comercials de les nostres ciutats –són difícils de distingir els uns dels altres a causa de la proliferació de franquícies idèntiques que lleven personalitat al comerç autòcton–, a l’oferta de les nostres festes majors hi passa alguna cosa semblant.
Per sort, a Girona encara hi ha una força de resiliència molt gran que fa que, malgrat tot, la tradició sigui reconeixible i reconeguda. És cert que el context no ajuda; no només perquè vivim en la globalització més absoluta i això canvia els gustos i els costums, sinó també pels efectes de l’irreversible canvi climàtic. Els records de les Fires de molts gironins van associats a la fred; a aquella il·lusió d’estrenar l’abric, la bufanda i les botes; a la boira i la pluja. Expliquen els qui ja tenen una certa edat que l’arribada de les Fires era un punt d’inflexió en el calendari climàtic. Ara, això és un record nostàlgic. Els gironins ens preparem per celebrar les Fires amb màniga curta, allò de passar fred a les barraques està passant a la història i la pluja es fa esperar massa. El maleït canvi climàtic també ens està robant les Fires, per dir-ho d’alguna manera.
Potser aquesta mena d’efectes poden tenir almenys una part positiva: la d’ajudar a prendre consciència de l’impacte real que el canvi climàtic té sobre les nostres vides. Un impacte de proximitat, de quilòmetre zero. Res a veure, per cert, amb la imatge que encara moltes persones tenen, en el sentit que el canvi climàtic és una cosa que veiem als reportatges del National Geographic. No, també el veiem de primera mà a les nostres estimades Fires.
El cas és, però, que no hi ha cap força més poderosa al món que la dels records que fan niu en la memòria d’una criatura. I aquesta dimensió, entre espiritual i humana, és la que les Fires preserven d’una manera màgica. Viure les Fires és un exercici de present, és clar; però és també una inversió de futur, del futur dels nostres records.
Bones Fires de Sant Narcís a tothom!
