‘Estrellas Miguelín’

Dimarts passat, a Barcelona, es va celebrar la gala de la Guia Michelin per a Espanya, i tant l’acte com les intervencions dels premiats amb estrelles es van fer exclusivament en castellà. Dels manaires de la Guia no cal esperar-ne gaire més sensibilitat, tot i que podrien tenir en compte que és aquí, on es parla català, on hi ha més establiments i professionals premiats i que tots ells estan perfectament preparats per atendre els clients locals en la seva pròpia llengua. Dels guardonats calia esperar-ne més. Ja se sap que un restaurant amb estrelles Michelin té moltes servituds i que cadascú sap fins on pot aguantar el seu fetge, però amb la qüestió del català, es veu que fetges i melses s’extirpen sense contemplacions si es tracta de fer la gara-gara als qui han de concedir el toisó, l’estrella o la lluna de València. Els deu resultar més fàcil fer ballar una gamba sobre un cap de sonso que parlar en català a Catalunya, i això, a la nostra llengua i al nostre país, li fa el mateix efecte que una esferificació de mataparents.