Catalunya del Nord i autonomia

El 2023 ha vist obrir-se un debat al si de les institucions franceses amb l’anunci del president Macron d’un procés de reforma en vista a inscriure dins la Constitució l’autonomia de Còrsega. El mot mateix equival a una paraulota en el panorama polític francès. Encara que la República inclogui territoris que ja funcionen amb Estatut d’Autonomia –és el cas de Nova Caledònia i de la Polinèsia–, això és presentat sempre com una excepció lligada a un context d’excolònia. El terme autonomia aplicat a la metròpoli a la vegada se fa servir d’espantaocells per tots els jacobins impenitents que alerten contínuament del perill de desagregació de la indivisible nació francesa, i s’assimila a tots el mals en una barreja de conceptes com l’independentisme, el sobiranisme, el nacionalisme, el comunitarisme, l’egoisme, l’arbitrarietat, la discriminació ètnica i el tancament identitari quan no és el racisme antidemocràtic. Els corsos –dos terços han elegit autonomistes i independentistes a l’Assemblea regional, on aquests tenen una majoria de tres quarts dels elegits– reivindiquen entre altres qüestions el reconeixement del “poble cors” i l’oficialitat de la llengua. Dos principis declarats inconstitucionals. Immediatament després de l’anunci del procés de negociacions, el president del Consell Regional de Bretanya va reclamar el mateix per als bretons. Els alsacians ja van obtenir el 2021 la creació d’una Col·lectivitat Europea d’Alsàcia (al si de la nova regió Gran Est, que els ha fusionat amb la Xampanya i la Lorena), i els bascos han aconseguit un primer reconeixement institucional amb el reagrupament de tots els municipis d’Iparralde en una Comunitat d’Aglomeració.

Diferents vies per tant semblen dibuixar-se per mor d’amansir el centralisme ultrancer i integrista de la República nord-pirinenca. A la Catalunya del Nord en aquesta perspectiva com ho tenim? Ningú a Perpinyà ha reclamat, com els bretons, una igualtat de tractament autonomista. Els catalans ja reagrupats al si d’un departament ja tenen una mínima existència institucional. Però el seu esborrament del nom i del mapa regional afavoreix la dissolució de la seua identitat en un magma “occitànic”. Quedaria la solució de constituir una CECat, Col·lectivitat Europea Catalana, dintre de l’actual regió, seguint el model alsacià.