Informe PISA: de cap a l’abisme

vaig llegir els resultats del temut informe PISA quan començava a escriure aquest article i vaig pensar que si, davant del desastre total, no fora més assenyat deixar de banda el tema que us volia parlar per centrar-me en les interioritats de l’avaluació internacional que l’OCDE fa als estudiants de 15 anys d’una vuitantena de països. Malgrat l’estupor general, no m’ha sorprès gens ni mica aquest resultat demolidor que, d’altra banda, ja es veia a venir. En el meu cas jugo amb avantatge. Treballar en una universitat és una bona vara de mesurar el nivell educatiu del país, que, en general, navega entre baix i molt baix. Això no significa, és clar, que, quan separem el gra de la palla, hi hagi un bon grapat de nois i noies que ens arriben amb el cap ben moblat. Saben el que volen i s’hi llancen com si no hi hagués demà. Però la gran majoria, i ho dic sense cap exageració, entren per la porta de les universitats sense una base sòlida. Competències generals i específiques curriculars que haurien d’haver interioritzat en l’educació secundària obligatòria i el batxillerat, es manifesten absolutament oblidades en el moment en què, per posar un exemple de tants, no saben expressar-se amb correcció oblidant sovint no només els pronoms febles, tot un tòpic, sinó també l’ordre del subjecte, verb i predicat en la construcció d’una frase. He fet la prova del cotó i, ara agafeu-vos fort a la cadira, són molts els que no saben ordenar alfabèticament. Tampoc no crec que hagi estat cap sorpresa per al professorat dels instituts, que ja té coll avall que l’ensenyament està fent aigües sense aturador. I de qui és la culpa? Dels mòbils? De l’entrada sense seny d’ordinadors a les aules i de l’arraconament dels llibres? Dels pares que es desentenen dels fills traspassant la responsabilitat als professors? De la manca de recursos? De les continuades reformes educatives? És interessant l’opinió d’en Joan Mateo, l’expresident del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya, apuntant que una part important de la caiguda de nivell ve d’un sistema educatiu que pateix un estrès important pel percentatge d’alumnes d’origen migrant, que en els darrers anys s’ha doblat, del 12% al 24%, només al darrere de Melilla, una realitat que no tenen altres territoris de l’Estat. Amb dades tan negatives seria convenient revisar “l’invent” de la matrícula viva, que permet rebre més alumnes un cop començat el curs. Segons dades oficials, són estrangers i amb problemes amb l’idioma, una realitat que distorsiona el funcionament correcte i eficient de les aules.