la missió de dolors Montserrat

La vocació dels servidors públics hauria de ser resoldre els problemes, no crear-ne de nous. Però, i ho sabem perfectament, això no sempre és així. Els darrers temps a Catalunya, ho hem patit, entre d’altres, amb la llengua, gran objectiu polític a abatre de Ciutadans, i ara que els taronges estan mig desactivats, del PP i del seu soci Vox. Aquesta setmana, una delegació de l’Eurocambra ha visitat Catalunya per, suposadament, avaluar el model d’immersió lingüística a les escoles catalanes. Suposadament, perquè l’avaluació venia prèviament feta de casa. Res era casual. Havia estat impulsada pel Comitè de Peticions de l’Eurocambra, presidit per la popular Dolors Montserrat; venia d’una demanda de l’Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB); es va tramitar gràcies al suport del PP, Vox i Ciutadans; estava formada per una majoria de parlamentaris de dreta i ultradreta, i l’agenda de visites era clarament esbiaixada. Amb aquest panorama, ja estaven clares abans de començar les impressions negatives que s’emportarien, que són les que van fer públiques: que el castellà està relegat a Catalunya.

És allò que la realitat no desmenteixi el relat. I el que va anar teixint Ciutadans des del seu naixement és que el català viu en situació de predomini al país, un relat que desmenteixen tots els estudis i que, a peu de carrer, és fàcilment desmuntable només anant a un bar o a un restaurant a Barcelona. Tot i això, s’ha anat fent racó en l’agenda política. Tant el PP com Vox han detectat que se’n pot treure rèdit polític. I així ens trobem amb Montserrat estirant un fil que li garanteix audiència, atenció i protagonisme (ai, el protagonisme!) a l’Eurocambra que, a l’avantsala de les properes eleccions europees, s’ha convertit en un dels grans escenaris tant de la política catalana com espanyola. En uns mesos coneixerem les conclusions de la visita de la delegació sobre la immersió. I ja ens podem aventurar que seran crítiques amb el model. La delegació haurà complert la seva missió. I Montserrat, a qui aquests dies no parem de veure en titulars denigrant la immersió, també.